El destí és capritxós i dissabte passat va voler que tant Albert Serra com Kiko Ratón s'acomiadessin sobre la gespa de Montilivi amb un gol cadascun en la victòria davant el Còrdova. Per a acabar-ho de fer més rodó encara, la diana del davanter va ser de pena,l la qual cosa va fer que als gairebé 4.000 seguidors que hi havia a les graderies se'ls posés la pell de gallina tot recordant la salvació de la temporada anterior davant el Múrcia. Va ser la seva darrera aparició de blanc-i-vermell. Tots dos n'eren conscients malgrat que cadascun ho tenia assumit d'una manera diferent. En acabat del partit, es va fer públic que s'havia acabat el seu cicle al Girona però no va ser fins ahir que ambdós jugadors es van acomiadar oficialment del club. En els discursos coincidien en un missatge: "Sempre portaré el Girona al cor".
Albert Serra marxa resignat i sorprès per no haver rebut cap proposta de renovació després d'haver actuat en 29 partits i haver-ho donat tot sobre el terreny de joc. "No ho comparteixo però ho entenc. No pretenia que se'm renovés perquè sóc en Serra, sóc gironí o per compassió. Mirant els números, sóc el central que he jugat més rere en Migue", deia ahir el central banyolí, que afegia que té "ganes de seguir competint i, en aquest sentit no es tanca cap porta. Al contrari. "Quan es tanca una porta, se n'obren moltes", diu Serra sobre l'interès del Llagostera, que ja l'ha temptejat. Amb tot, el central esperarà ofertes de Segona A. Acompanyat pel director esportiu Xavi Julià a la sala de premsa, Serra va agrair el tracte dispensat pel club, la directiva, la premsa i els companys i va revelar que Raül Agné li havia comunicat la decisió de no comptar amb ell. Cap retret. "Si sóc aquí és gràcies a ell. Hem crescut de la mà", deia. Serra estudiarà ara les ofertes que li arribin però té clar que des d'on sigui serà "un seguidor i un accionista" més.
Amb Kiko Ratón se'n va un bocí d'història del Girona. Ho sap i ahir, en la conferència de premsa, el canari va reconèixer que per a ell era "un orgull" formar part de la història del club. Ara bé, sense allunyar-se del seu discurs humil i sincer, Kiko Ratón va reiterar que aquell penal contra el Múrcia va entrar "gràcies a l'empenta de tot l'equip". L'exdavanter de l'Iraklis tes va mostrar "molt satisfet i content" d'haver pogut defensar dos anys la samarreta del Girona i, en aquest sentit va donar les gràcies a l'exgironí Diego Ribera, que va frenar el seu fitxatge per l'Alacant i el va fer decantar per Montilivi.
En només dues temporades, Kiko Ratón s'ha guanyat l'estima i el respecte de la massa social gironina. L'ovació del públic en el moment de ser substituït contra el Còrdova en va ser la millor mostra. "Ja no em queden samarretes ni per a la meva família. Només puc donar les gràcies a tota la gent", deia un Kiko Ratón que es va ficar la vergonya a la butxaca per explicar una anècdota amb una aficionada. "Un dia al garatge del meu pis, una aficionada em va començar a cantar "Kiko Ratón, selección". No sabia on ficar-me...". El canari admet que té ofertes de Segona A i confia a trobar un equip "que pagui el poc que demana" i poder enfrontar-se al Girona.
