A vegades sembla que ni està ni se l'espera. I això que dirigeix l'entitat poliesportiva més important del món. Sandro Rosell Feliu (Barcelona, 6 de març de 1964) ha complert aquest dilluns un any com a màxim mandatari del FC Barcelona, 365 dies marcats pels èxits esportius de l'equip de futbol, la línia d'austeritat econòmica traçada des de la junta directiva i una escassa exposició del seu president davant els mitjans.

Allunyat dels exabruptes i la vehemència de Joan Laporta, el seu predecessor en el càrrec, Rosell sembla el president 'invisible', malgrat que en les passades eleccions va ser el candidat més votat en la història del Barça.

En la seva presa de possessió va prometre "estar a l'altura" del càrrec i "fer de la transparència informativa una cosa normal", però es va oblidar d'explicar que no seria ell l'encarregat de donar explicacions als socis de tot el que passa en un club de la repercussió mediàtica del Barcelona.

Ni tan sols quan el tècnic del Reial Madrid, Jose Mourinho, va denunciar que el Barça comptava amb el favor de la UEFA a la Lliga de Campions o la COPE va acusar l'equip de Pep Guardiola de dopar-se citant fonts del Reial Madrid va sortir Rosell a defensar amb contundència la institució que representa.

Al president se l'ha acusat d'exhibir massa tebior en qüestions que no són precisament intranscendents, a guardar massa les formes davant el seu amic Florentino Pérez i a tenir una política de comunicació de baix perfil poc beneficiosa per a l'entitat blaugrana.

El propi Guardiola, el portaveu de la junta, Toni Freixa, o el vicepresident econòmic, Xavier Faus, s'han vist obligats a donar la cara en assumptes de certa transcendència institucional quan havia d'haver estat Rosell com a màxima autoritat del club qui ho fes.

De fet, en aquest primer any, el president només ha 'patinat' una vegada per excés: quan en el marc d'un acte solidari va apostar diversos quilos d'aliments per als més necessitats a què el Barça venceria per 5-0 el Reial Madrid a la final de Copa.

Que Sandro Rosell no seria un president de marcada personalitat i dels que sempre prenen partit ja es va veure a l'assemblea extraordinària del club en la qual es van aprovar els comptes de la famosa 'due dilligence' i es va decidir exercir un acció de responsabilitat contra Laporta i l'anterior junta directiva per les perdudes de l'últim exercici. A l'hora de votar aquella decisió sense precedents, Rosell ho va fer en blanc.

Si en la parcel·la institucional, ha estat literalment absent -tampoc ha aparegut en la majoria dels desplaçaments del primer equip- en matèria econòmica se li ha de reconèixer a Rosell el mèrit de signar, en el seu primer any i en plena crisi mundial, un suculent acord de patrocini amb la Fundació Qatar.

Més enllà de disquisicions ètiques sobre el paper que la fundació qatariana desenvolupa a Orient Mitjà, cal destacar que aquest contracte de patrocini, pel qual el FC Barcelona cobrarà 165 milions d'euros en cinc temporades, és el més important que ha signat mai un club de futbol.

Els diners de la Fundació Qatar sembla fonamental per seguir invertint en un projecte futbolístic d'èxit mundial (aquest any el Barça ha aconseguit un altre triplet històric amb la Supercopa d'Espanya, la Lliga espanyola i la Lliga de Campions) i eixugar el deute de l'entitat, que amb Rosell ha passat de 431 milions d'euros a 364 milions, malgrat que el club ha generat aquest exercici un dèficit de 21 milions, tal com estava previst.

Les retallades econòmiques que la nova junta directiva blaugrana ha emprès en totes les parcel·les del club ha estat un altre dels signes d'identitat del Barça de Sandro Rosell.

Aquesta línia d'austeritat econòmica ha dut el FC Barcelona ha disminuir un 5 per cent -en els pròxims cinc anys- el pressupost de les seccions professionals, malgrat els èxits esportius de les mateixes.

El bàsquet, l'handbol i el futbol sala han tornat a dominar la majoria de competicions i només l'hoquei patins ha entrat en una decadència que ha provocat la sortida de l'equip de Ferran Pujalte i Quim Pauls, entrenador i secretari tècnic respectivament.

Tot i així, les seccions professionals són deficitàries, així que la junta de Rosell ha decidit reduir el cost de les mateixes, a més de desmantellar la secció de beisbol i circumscriure la participació de la resta de seccions amateur als campionats que es disputin a Catalunya.

El president ha trobat una gran oposició a aquesta última decisió i fins i tot els seus rivals a les urnes durant les passades eleccions (Agustí Benedito, Marc Ingla i Jaume Ferrer) li han enviat una carta oberta recordant-li que un dels signes d'identitat del Barça és el seu caràcter poliesportiu i demanant-li que reconsideri la seva postura.

Després d'aquesta primera temporada en el càrrec, Sandro Rosell afronta nous reptes per a la pròxima, entre ells, la de millorar l'ambientació del Camp Nou amb la creació d'una grada jove ubicada al gol nord i amb capacitat per a 1.400 aficionats que es posarà en marxa aviat.

La remodelació de l'estadi i la construcció del nou Palau Blaugrana, que han d'anar de la mà d'una reordenació de l'entorn de les Corts que serà conegut com a 'Espai Barça' són els seus projectes a llarg termini.