Mario Barrera, «un home de futbol» com ell mateix diu, ha aterrat emmig de tot un desgavell, però confia en l'arribada de nous fitxatges i en la feina ben feta perquè el Girona acabi salvant la categoria. Hi creu, però per això també demana el suport i la fidelitat de l'afició.

Fa dues setmanes que va arribar a Girona. En la seva presentació va dir que avaluaria la plantilla per veure'n les mancances i el que necessita. Què li ha semblat?

Aquest temps m'ha permès veure que el Girona és un club exemplar quant al treball administratiu i pel que fa a organització com a empresa. Ara li falta que la part esportiva s'equipari i es posi a l'alçada. Però per això necessitem temps i molta tranquil·litat. Si aconseguim que totes dues parts s'igualin estic convençut que això serà molt i molt fort.

Abans de rebre la trucada del Girona, quina és la imatge que tenia vostè des de l'exterior d'aquest club?

La d'una entitat que de mica en mica emergeix en el món professional. Ja sabia que el Girona tenia una trajectòria en d'altres categories i ara he pogut comprovar que s'estan intentant fer les coses bé per donar forma a un projecte molt bo que, de moment, està assentant les seves bases.

Expliqui'ns com troba el Girona a Mario Barrera.

El Girona es va posar en contacte amb mi a través del seu director general, Joaquim Torrecillas. Ell em va comentar que necessitaven a algú per a l'estructura esportiva i el meu perfil era l'adient per la meva experiència i forma de treballar. Tot va ser molt ràpid.

S'esperava una oferta d'aquestes característiques?

Sí, perquè els que estimem el futbol som feliços quan se'ns presenta la possibilitat de treballar en futbol. Aquesta és una feina que m'apassiona i sé que es poden fer coses importants per ajudar al creixement del club. Per a mi va ser una gran il·lusió.

Es considera més un home de despatx o un home de banqueta?

Cap de les dues coses. Em considero un home de futbol.

Només arribar i la feina que té sobre la taula és enorme. De vacances de Nadal, ben poques oi?

Doncs sí. Però ja és normal. Els directors esportius solem treballar més quan els futbolistes fan vacances. Ara bé, aquí hi ha la prioritat de mantenir la categoria i no hi ha temps a perdre. Encara hi ha molta més feina, però ara mateix hi ha urgències i no podem parlar d'altres aspectes que tractarem més endavant. Si portés aquí ja uns mesos treballaria també en d'altres àmbits, com per exemple el futbol base.

Ara que anomena la base. Quines referències en té al respecte?

Molt i molt bones. Són també un exemple. La gent que hi treballa ho fa fenomenal i no s'ha de tocar res. Nosaltres només podem dir-los que estem a la seva disposició i que els nois tenen la porta oberta perquè aquest és el seu club, és casa seva i aquí tenen totes les eines per ser algú en el món professional.

Per tant, les urgències es limiten al primer equip.

Sí, sens cap mena de dubte. La urgència és reforçar la plantilla perquè la que hi ha és massa curta. Els he vist entrenar-se amb només 15 o 16 jugadors i això és impensable en el futbol professional. I no només fitxarem per sumar immediatament, sinó també pensant en clau de futur portant jugadors que puguin créixer en aquest vestidor.

La prioritat és, doncs, salvar la categoria i no es pensa en res que tingui a veure amb l'any vinent?

Ara treballem per reforçar-nos. I punt. Quan acabem amb això ja pensarem en d'altres coses. No podem tocar el tema de les renovacions i temes similars fins que no ho creguem necessari. No seria bo desviar l'atenció.

En la seva presentació oficial va dir que tenia la intenció de parlar amb Raül Agné per veure què és el que necessita la plantilla. Què és el que li cal a aquest equip?

Nosaltres treballem per portar un jugador en cada línia. Crec que tenim una plantilla massa curta que cal apuntalar-la amb futbolistes que aportin en totes les posicions des del primer minut.

Es fitxa gent per engrandir la plantilla, per fer banqueta o per marcar les diferències?

La nostra idea és la d'incorporar futbolistes que marquin les diferències, però intentem fer-ho sempre dins de les nostres possibilitats. Volem gent que faci fort l'equip, però sabem que això no és fàcil perquè els bons jugadors estan jugant a dia d'avui i a més nosaltres tenim les nostres limitacions.

Es treballa per tenir els fitxatges enllestits per al partit del Còrdova, el primer de l'any?

És la nostra intenció, però no sempre la voluntat és compleix al peu de la lletra. Sabem que els jugadors que volem primer s'han de desvincular dels seus respectius clubs i això necessita el seu temps.

Els interessa algun jugador que sigui a Grècia?

Es refereixen a Usero?

Sí, parlem d'Usero.

És un jugador que conec perfectament perquè jugava a l'Elx. És un home que ens agrada, però la seva arribada és pràcticament impossible. Juga gairebé tots els partits i cobra moltíssims diners. Està còmode allà i no és accessible.

I Juli Cerdà?

... Mmm, no penso donar noms.

Doncs canviem de vessant. Parlava abans de Raül Agné. Com es la seva relació?

Molt bona. Estic molt a gust amb ell. És un home que no dóna voltes, som semblants en aquest aspecte. Ens hem entès des del primer moment i estem intentant fer-ho el millor possible perquè tots en sortim beneficiats. Jo ja li vaig dir el primer dia: si triomfen els jugadors, Raül triomfa. Si ell triomfa, jo també. Si ho faig jo, ho fa també el club. És una cadena on tothom ha de fer la seva feina el millor possible.

La victòria de dissabte contra el Nàstic va salvar el cap d'Agné?

No. En cap moment ens hem plantejat la continuïtat de l'entrenador. Tampoc inventem res quan diem que els resultats són els que decideixen, però si ara em preguntes si Raül és l'entrenador ideal per al Girona jo et dic que sí. És per això que l'hem d'ajudar perquè tingui els ingredients necessaris per fer la seva feina. Sense anar més lluny, aquests darrers dies he estat fora parlant amb directors esportius, presidents d'altres clubs. I molta gent m'ha parlat molt bé d'Agné. El concepte que es té d'ell fora de Girona és immillorable. És per això que hem d'estar satisfets de saber que hi ha un professional fent la seva feina.

Quants punts s'han de tenir per creure que la permanència és possible?

Hem de pensar partit a partit. És un tòpic, però és la realitat.

L'afició pot creure que la salvació és possible?

I tant. I els demano que creguin perquè la gent és fonamental perquè el club creixi. És la part més important de qualsevol entitat; sense afició el futbol no existiria. Han de creure i ens han de donar suport perquè és ara quan més ho necessitem. Ha d'estar orgullosa de la categoria on juga el seu equip, ha de saber el que ha costat arribar fins aquí i valorar aquest camí. Cal cuidar això perquè sense ells això no existiria.