Alberto Contador ha estat sancionat pel Tribunal d'Arbitratge esportiu i la sentència està plena de contradiccions. Els jutges consideren que no ha estat prou provatel dopatge, encara que sí especifiquen que el clenbuterol trobat en l'anàlisi no es deu al filet de carn de boví, argument mal esgrimit, sinó a un aliment vitamínic contaminat. Al ciclista se'l considera innocent, però se'l castiga.

La norma especifica que passar-se de la ratlla, en petita o gran quantitat, no eximeix del càstig. Des d'aquest punt de vista la sanció era esperable. No hi ha poc o molt dopatge, com no hi ha poc o molt penal en el futbol. O n'hi ha o no n'hi ha i en el cas de campió espanyol, amb les dades a la mà, no pot existir el dubte, malgrat l'insinuat pels jutges.

Probablement, Contador ha estat mal aconsellat i hauria d'haver acceptat la sanció d'un any. La seva persistència en l'argument de la seva innocència, finalment, no l'ha beneficiat. Malgrat això, no és correcte la manera com se l'ha castigat. La sentència comet un clar atropellament quan li retira la victòria aconseguida en el Giro, de 2011.

El control positiu es va produir en el Tour 2010 i, lògicament, d'acord amb les resolucions habituals, se li havia de retirar tal victòria. No és admissible que passi el mateix amb el Giro de l'any passat perquè el va córrer sense sanció definitiva a l'espera de sentència i amb el vistiplau dels jutges que li van permetre participar. Ho va fer dins de la llei i per això és ?inadmissible que se li resti tal victòria.

A Espanya s'ha predicat l'assumpte de "tolerància zero", però hi continua havent casos de dopatge de diversos esports i, especialment, en atletisme i ciclisme. A França fa anys que és perseguible d'ofici la possessió de drogues sense recepta mèdica i es castiga que es transpotin sense permís oficial i per això hi ha hagut més d'una sanció per la simple possessió de medicaments.

No s'ha pogut provar que en el cas de Contador hi hagués hagut transfusió sanguínia, sistema que s'ha seguit amb freqüència. La mai sentenciada Operació Port contenia nombroses bosses amb noms més o menys suposats.

A França aprofiten l'ocasió per tornar sobre la seva sospita que són molts els esportistes espanyols que es dopen i, ara, fins i tot hi barregen Rafa Nadal. A Contador no se li ha aplicat el benefici del dubte, que han tingut els seus jutges, i els mitjans informatius francesos parlen moltes vegades per la ferida de les derrotes dels seus conciutadans. No obstant això, hi ha hagut tants casos al nostre país que fins i tot sembla ridícul parlar de l'animadversió gala, encara que l'indecent és llançar sospites sense proves.

Segons un exciclista, i exdirector d'equip, a qui no vull passar per alt, els corredors no competeixen amb plats de macarrons com a gran alimentació. Si això és cert, ve lligada l'afirmació d'Eddy Merckx, que acaba de dir que si els controls es portessin fins a l'últim extrem tots els corredors donarien positiu. En el cas d'Alberto Contador es pot estar al seu costat per la tardança a emetre sentència, pels gairebé dos anys que ha viscut sumit en la incertesa i no poc sofriment. La sentència amb caràcter retroactiu té dues visions: és beneficiosa perquè acaba condemna el 5 d'agost i és perjudicial per l'atropellament de retirar-li el triomf en el Giro i consegüentment restar-li'n els beneficis econòmics.