montilivi va viure ahir una nova ensopegada, que venia precedida per la victòria de dos rivals directes com l'Alcoià i el Xerez, fet que deixa un sol equip -el Vila-real B- a només sis punts, marcant les places de salvació.
En tot cas, després de la derrota contra l'Almeria, cap argument nou respecte als darrers dies, però si en l'escenari que resta d'aquí al final de la lliga. Primer, perquè ja ens podem començar a plantejar una lligueta de només cinc equips per veure qui evita les quatre darreres places. I segon, per veure com es gestiona ara la particular i peculiar situació del club de Montilivi. Com es gestiona ara que els jugadors no abaixin els braços si tothom sap que l'equip està en venda? Com es fa entendre al vestidor, on els gironins són minoria, que val la pena lluitar, posar la cama i arriscar per aconseguir que aquest club es quedi a Segona A? Com se li diu a un jugador que un Cartagena-Girona o un Girona-Alcoià, per posar dos exemples, han de ser ara els partits de la seva vida?
No serà fàcil fer-ho, però les poques esperances de salvació que té l'equip passen definitivament per aconseguir-ho. Qualsevol altra cosa seria la ruïna definitiva. Perquè ara ja tothom ha deixat de dir que encara queda molta lliga i que l'equip reaccionarà; i perquè ja no queda el factor del nou tècnic. Ara només queda la realitat. I aquesta diu que a partir d'ara un punt sumat tornarà a ser bo, ja que l'únic objectiu serà atrapar el Vila-real B.
Mirem-ho en positiu. El Girona ha de fer des d'ara i fins al final de la lliga, sis punts més que el filial del conjunt groc, quatre més que el Cartagena i tres més que l'Osca. Per potencial dels equips, absolutament possible, només depèn que el vestidor s'ho cregui. Que algú s'inventi un "Yes We Can", a la gironina.
