Impressionant inici del Mundial, amb un trio de victòries de pilots espanyols encapçalada per un Maverick Viñales pletòric. Sota els focus del circuit de Losail, el rosinc va signar l'inici somiat en la seva segona temporada al Mundial i d'aquesta manera fa el primer pas cap a la corona mundial. En menys de sis voltes, el temps que va tardar a situar-se líder de la cursa després d'una mala sortida que el va enviar al setè lloc, el d'Honda va convèncer els pocs incrèduls que restaven que és el màxim candidat al títol, i després arrodonia la seva actuació amb una victòria que li atorga el primer lideratge de Moto 3.

El gironí del Blusens Avintia per conquerir la victòria va trobar-se un rival inesperat. No va ser l'alemany Sandro Cortese (Red Bull KTM Ajo), ni tan sols el balear Lluís Salom (RW Racing GP); sinó el rookie italià Romano Fenati (FTR Honda), el qual amb setze anys acabats de complir li va discutir la victòria durant bona part de la cursa.

Finalment, Viñales es va acabar convertint en el primer vencedor de la nova categoria de Moto3, malgrat que en els entrenaments es va veure superat per Cortese, que ahir va acabar tercer. Ja abans de la sortida es van produir les primeres baixes ja que l'italià Luigi Morciano, amb una de les noves Ioda, no va poder sortir per uns problemes tècnics en aquesta nova moto, que han estat la nota predominant del fabricant transalpí durant tot el cap de setmana a Qatar i que van relegar l'alemany Jonas Folger a l'última posició, el mateix que li va passar al cosí de Maverick, Isaac Viñales, amb la FTR Honda, que no va poder completar ni una volta.

La sorpresa es va produir en la sortida quan Fenati va arrencar com un coet mentre tant Cortese com Viñales quedaven molt endarrerits, tercer i setè, respectivament. El ritme imposat per Fenati en la primera volta li va permetre escapar-se en gairebé un segon mentre al darrere es formava un grup encapçalat per l'australià Arthur Sissis (KTM). Però en només tres voltes, amb la por que l'italià s'acabés d'escapar, el rosinc va desfer-se dels sis rivals que tenia al davant per iniciar la persecució. En només una volta ja era tercer, i a continuació no trobava oposició ni en l'australià ni en l'alemany per anar a caçar el transalpí, que aleshores gaudia d'un segon i mig de diferència.

Faves comptades. Amb un ritme de mig segon més ràpid que el seu rival, en només tres voltes el va atrapar i superar per després intentar escapar-se en solitari. Però això ja no va ser tan fàcil i Fenati es va enganxar al seu rebuf i només va aconseguir distanciar-se del grup perseguidor, en el qual Cortese, Salom, Sissis i Miguel Oliveira s'intercanviaven l'última posició de podi. Fenati va aguantar les envestides del gironí, i,fins i tot, en la volta dotze va atrevir-se a recuperar el lideratge. Però Viñales, molt atent, li va tornar la moneda poc després i, amb les rodes gastades, el seu pilotatge va marcar la diferència. En les últimes sis voltes va escapar-se en solitari per aconseguir la victòria per més de quatre segons de diferència. Al darrere es disputava una intensa batalla per la tercera plaça, que finalment guanyava Cortese per davant de Salom.