L'Uni no jugarà cap més partit aquesta temporada. L'immens potencial econòmic, i també físic i de joc, d'un autèntic «gran» del bàsquet femení europeu com el Perfumerías Avenida de Salamanca va convertir en impossible allargar encara més un any per al record. El tercer lloc final a la lliga, més la participació a la Copa de la Reina, són els gran èxits d'una temporada que va culminar ahir amb una festa que, ni el segon triple consecutiu de l'exGirona Laura Antoja per trencar el partit a mitjans del tercer quart (40-55), pot amagar: tres mil espectadors varen anar un divendres a Fontajau a veure bàsquet femení.

Una quantitat de gent, segurament la xifra més gran que mou un equip femení de qualsevol esport avui dia a Catalunya, que hi va anar perquè ja era conscient del que s'hi trobarien. Un gran rival, amb jugadores de primer nivell europeu com Bonner, De Souza o la gironina Marta Xargay, però sobretot un Uni que és capaç de fer coses com remuntar el 4-14 inicial de sortida, gràcies a una efervescent Shona Thorburn, per arribar al final del primer quart guanyant (21-17) i seguir plantant cara gràcies a la increïble aportació d'Angel Robinson. Pere Puig i Anna Caula encara es fan creus d'haver trobat una jugadora com la nord-americana, MVP de la lliga regular, que fitxada per ajudar en el rebot i en defensa, provinent de la modesta lliga portuguesa, es capaç de fer actuacions com els 22 punts i 12 rebots d'ahir a la primera meitat (22 de valoració). Les gironines, però, tenen molt complicat arribar a la constància d'una plantilla com la del Salamanca, on Lucas Mondelo pot anar repartint els minuts com vol amb la calculadora, i cada petita fase de descencert gironí era castigat per les visitant que agafaven nous avantatges. Anna Caula ho va provar, una zona 2-3 semblava que podria ser una via, però el Salamanca és equip i no es va immutar ni tan sols quan un parell de triples de la fins llavors desencertada Noemí Jordana varen tornar a apretar el marcador (38-39). Mondelo té molt arguments per intentar portar endavant un partit. Tant tirant de fora, com donant pilotes a dins a la «roca» que és la brasilera Erika De Souza, però el tècnic de les castellanes tampoc es va estar de buscar les pessigolles tàcticament a un Uni que va d'atacar conta zona, davant pressiosns a tres quarts de pista i contra una defensa que per moments va buscar molts 2x1. Al final, però, tot i la importància innegable de jugadors com De Souza o Bonner, el Perfumerias Avenida va acabar negociant definitivament el partit cap a la seva banda en bona part pels encerts de l'antiga capitana de l'Uni Girona, Laura Antoja, que va veure la cistella prou gran des de fora per posar una diferència de quinze punts que l'Uni no es veuria en cor d'aixecar en el darrer quart.

Anar de nou a Salamana hauria estat bonic, i un bon premi per a l'esforç de la plantilla, però segurament també massa per a un Uni que, a falta de dos minuts, substituia Robinson, Thorburn i Jornada per les joves Ruano, Claret i Jou mentre algú ja començava a pensar que, d'aquí, pocs dies s'haurà de deixar de gaudir pensar com fer sostenible un club que pot portar tres mil persones però que no té assegurada la viabilitat econòmica per seguir fent passos endavant a la lliga estatal i a Europa.