L'Estudiantes de l'exGirona Trifon Poch va viure ahir la pitjor tragèdia dels seus 64 anys d'història, la del descens a la LEB Or, que es va consumar en caure contra l'UCAM Múrcia (80-86), fet que el deixa fora de l'ACB, és a dir, de la màxima competició del bàsquet espanyol, que sempre havia comptat amb la seva presència.

Lluny queden els somnis d'Antonio Magariños, catedràtic de llatí de l'institut Ramiro de Maeztu, i de tantes i tantes generacions de jugadors, entrenadors i aficionats que van protagonitzar i van cantar les gestes d'un equip de pati de col·legi que es va fer, al seu moment, amb l'elit espanyola i europea de la cistella. Parlar de la història de l'Estudiantes és fer-ho de la història del bàsquet espanyol. Dels Antonio Díaz Miguel, Vicente Ramos, José Luis i Gonzalo Sagi-Vela, les tres generacions dels Martínez Arroyo, Fernando Martín, Felipe i Alfonso Reyes, Mi?guel Ángel Estrada, Nacho Azofra, José Miguel Antúnez, Alberto Herreros, Carlos Jiménez, Ignacio Pinedo, José Antonio Montero, Jesús Codina, Aito García Reneses i tants i tants altres. De John Pinone, David Russell, Ricky Winslow, Chuck Aleksinas, Danko Cvjeticanin, Pancho Jasen o Mike Schlegel, perquè en el Ramiro els sobrenoms sempre van ser consubstancials amb els jugadors.

Del pati de col·legi van sortir jugadors gloriosos que van inscriure el seu nom amb lletres d'or en el llibre del bàsquet espanyol i que van elevar l'Estudiantes fins a la glòria d'una Final a Quatre de l'Eurolliga l'any dels Jocs Olímpics a Barcelona (1992), d'un subcampionat de la Copa Korac el 1999, de quatre segons llocs de Lliga (62-63, 67- 68, 80-81 i 03-04), i, sobretot, de tres títols de Copa (1963, 1992 i 2000).

Bé és cert que l'actual Estudiantes poc o res té a veure amb el Ramiro, amb el qual a penes el lli?guen uns vincles emocionals. Però just en aquests tràgics moments la melancolia dels temps passats sembla tornar amb més força que mai. A l'espera que situacions extraesportives puguin tornar l'Estu a la màxima categoria, sembla que un retorn als orígens, almenys en el pla ideològic, pot ser la solució de futur d'un històric del bàsquet espanyol en les seves hores més baixes. La nefasta situació econòmica d'un club que potser es va creure el que no era, ha passat factura els últims anys, en els quals es va coquetejar massa amb el descens. Un descens que ara s'ha materialitzat de manera cruel. Estudiantes ja no és d'ACB, però tots els aficionats al bàsquet ja compten els dies que falten per al seu retorn.

Trifon Poch, que ja havia descendit l'Alacant la temporada 2006/07, no ha pogut evitar a Madrid un altre fracàs. Ahir als vestidors explicava que "no puc retreure res a l'equip. Només quan hem vist que no seria possible, hem anat cap avall". Estudiantes, Madrid i Joventut eren fins ara els únics tres clubs que sempre havien competit a la màxima categoria del bàsquet espanyol.