Un passet més cap a la salvació. Un passet més cap al santuari dels Àngels. Això mateix deu pensar Pere Carmaniu, soci del Girona FC. I també tots aquells que, amb el pas de les jornades, s'han apuntat a la iniciativa que naixia fa unes setmanes enrere. Ho feia amb la boca petita, fruit de l'eufòria que li va suposar l'arribada de Javi Salamero a la banqueta i, sobretot, la victòria contra el líder, el Deportivo de la Corunya (1-0). "Si ens salvem, pujo als Àngels a peu!", va deixar anar llavors. Era l'encesa d'una metxa que, mica en mica, segueix cremant, cada cop amb una flama més lluent.

Pere Carmaniu, un habitual a la tribuna de Montilivi, està disposat a fer a peu els 485 metres del Puig Alt i arribar fins al santuari dels Àngels. La premissa, l'única premissa, és que el Girona aconsegueixi mantenir la categoria, una missió que semblava impossible fa unes jornades, però que cada setmana que passa sembla més a l'abast. I pel que el mateix Carmaniu assegura, no només ell sembla disposat a dur a terme aquest pelegrinatge en clau blanc-i-vermella. "Tothom hi està convidat. Jo el penso fer a peu; però qui vulgui, pot venir en cotxe, en bicicleta...", assenteix.

Impregnat per l'"esperit de Vistalegre", com ell mateix ho anomena, Pere Carmaniu recorda com la porta d'entrada a l'antic camp del Girona li servia a ell i als seus amics d'improvisada porteria. Des de llavors, va sentir ja la devoció pel conjunt blanc-i-vermell, a qui ha seguit a les dures i a les madures. "Sempre he dut el Girona a dins meu. L'he vist a Primera Catalana Tercera, a Segona B...", recorda. I és que per a ell, davant el club de Montilivi no hi ha res més: "Ja hi pot haver el Barcelona o l'Espanyol. A mi m'és ben igual. Per a mi, el Girona va al davant de tot!", exclama.

Apassionat del Girona, però també de l'esport, com ho demostren les seves mil i una experiències en aquest món. "He fet marxes cicloturistes, he fet també la Travessia de l'Estany de Banyoles i també vaig participar al primer triatló de Catalunya, ?l'any 1986...", rememora Carmaniu, a qui el futbol "mai" se li ha donat massa bé. El mateix futbol que el fa patir de valent, que l'aixeca de la cadira, que el fa animar i deixar-se la gola. Aquell futbol que el té d'allò més enganxat per uns colors, el blanc i el vermell. Uns colors i una passió que, si el Girona fa el miracle, el portaran a pujar els Àngels. I a peu. Ell, està preparat.

L'estadi de Montilivi no va omplir-se, tot i que la llar del Girona va viure una de les millors entrades d'aquesta temporada. La importància del xoc contra l'Alcoià va reunir poc més de 6.000 aficionats, la majoria dels quals no van evitar mullar-se quan, iniciada la segona meitat, va caure

un ruixat sobre la ciutat. La visita del Deportivo de la Corunya, així com també la del filial del FC Barcelona, es mantenen com les tardes amb

més aforament des del començament de campanya.