Les estadístiques donen el títol a Espanya

EFE Espanya només ha perdut un dels seus últims set partits contra Itàlia, el seu rival a l'estadi Olímpic de Kíev a la final de l'Eurocopa 2012, però fins aleshores, el balanç era desfavorable en trenta enfrontaments.

Els quarts de final d'Àustria i Suïssa 2008 es mantenen en el record de la selecció espanyola. Van ser els penals que van canviar la història de la 'Roja', que, des d'aquell moment, en superar els quarts per primera vegada en molts anys, va aixecar els títols de l'Eurocopa 2008 i el Mundial 2010.

Iker Casillas va ser l'heroi d'aquella nit a l'estadi Ernst Happel de Viena contra Itàlia, una selecció que històricament sempre ha estat molt fiable contra Espanya, però que, en els seus últims set partits, només ha estat capaç de guanyar en una ocasió: en una trobada amistosa a Bari, el 10 d'agost de 2011, per 2-1.

És l'única derrota d'Espanya contra la 'Azzurra' en els últims divuit anys, un període de temps en què s'ha vist les cares amb aquest rival en sis partits sense perdre: a més de l'Eurocopa 2008, en la primera fase de aquesta edició del torneig (1-1) i en altres quatre amistosos, amb dos triomfs (2-0 el 2000 i 1-0 el 2008) i dos empats (2-2, el 1998 i 1-1, el 2004).

Han estat 17 anys sense cedir davant aquest oponent, entre l'esmentada derrota a Bari i el Mundial d'Estats Units el 1994, quan, el 9 de juliol d'aquest any, va caure eliminat en quarts de final per 2-1 a Boston, en un duel amb el gol final de Roberto Baggio i la imatge de Luis Enrique amb el nas trencat a cop de colze de Tassotti.

En tornejos oficials, en qualsevol cas, els precedents són a favor d'Itàlia, que només va perdre amb Espanya a l'esmentada Eurocopa 2008 a la tanda de penals i en els Jocs Olímpics de 1920 a Anvers per 2-0. Quatre empats i cinc derrotes resum la resta d'enfrontaments en competició entre els dos equips.

Silva i Cesc, les incògnites

El seleccionador espanyol Vicente del Bosque té perfilat l'equip amb el que s'enfrontarà a Itàlia a la final de l'Eurocopa 2012 i només resten per resoldre dos aspectes: l'elegit a la zona del nou, amb el favoritisme per Cesc Fàbregas, i mantenir o suplir a David Silva.

No ha tingut dubtes en mantenir tota l'Eurocopa el mateix equip. Deu titulars i un lloc entre Cesc, Fernando Torres i Álvaro Negredo en funció del sistema del rival i les seves característiques, per jugar amb 'fals nou', amb la velocitat de la seva punta més ràpid o un rematador com a referència.

Els qui ho han jugat tot són el porter, Iker Casillas, i els defenses, Álvaro Arbeloa, Gerard Piqué, Sergio Ramos i Jordi Alba. Resultat excel · lent. Un sol gol encaixat, precisament davant Itàlia, els menys golejats del campionat. Arbeloa sortint airós del duel amb els millors extrems del món, Frank Ribery i Cristiano Ronaldo. La parella de centrals donant classes d'autoritat. I Alba convertit en l'hereu perfecte de Joan Capdevila. Incansable per la banda esquerra.

Són tan fixos com Sergio Busquets de mig centre. I Xabi Alonso que ha anat millorant segons ha avançat l'Eurocopa per ser clau davant França, marcant els dos gols de quarts de final. La confiança es manté en Xavi Hernández. L'abanderat d'un estil que ha fet un esforç enorme per jugar amb el soli malparat.

El grup d'intocables el tanca Andrés Iniesta. El mag de qui depèn l'atac d'Espanya.

David Silva, el qual ha perdut brillantor segons ha avançat l'Eurocopa i és un dels aspectes que fa dubtar a Del Bosque. Davant Portugal, el va substituir als 60 minuts. Dos jugadors frescos i amb velocitat per descol · locar a la ferma defensa italiana, Jesús Navas o Pedro Rodríguez, poden entrar en escena.

A la zona del nou, Del Bosque espera notícies. Encara no sap si Itàlia tornarà a la defensa de cinc com en l'estrena. El seu rival ha crescut molt en la cita. Aquesta variació del seu sistema va ser el que va empènyer el seleccionador espanyol a apostar per Cesc. És el gran favorit al lloc. De titular o sortint de la banqueta ha estat brillant. El fermall el va posar marcant el penal decisiu de semifinals per enviar a casa a Portugal. Una altra vegada el cinquè d'una tanda com la que li va canviar la vida fa quatre anys precisament davant Itàlia.

Apostar per Cesc o un dels puntes nats de què disposa-Torres, Negredo i Fernando Llorente-, és una decisió que Del Bosque encara ha de prendre. Els jugadors no saben qui són els elegits. El sospiten, però fins a la tarda de diumenge, hores abans de la final, no sabran que onze futbolistes poden convertir Espanya en llegenda

Els italians, més descansats

Els jugadors de la selecció italiana tenen menys càrrega de minuts a les cames que els espanyols i arribaran més descansats a la final gràcies al repartiment de joc que ha donat l'entrenador Cesare Prandelli.

El tècnic transalpí ha format un bloc en el qual han jugat gairebé tots els seus homes i només tres, Buffon, Marchisio i Pirlo, han sumat tots els minuts de l'Eurocopa. Mentre, Del Bosque ha repartit menys joc i fins a sis dels seus futbolistes, el doble que Itàlia, han estat tot el temps possible sobre el camp.

Això suposa que molt pocs italians han gastat energies durant els 480 minuts totals dels cinc partits disputats. Mentre, a "la Roja", altres tres jugadors superen les quatre centenes de temps sobre el camp. En el rival d'Espanya, això només passa amb Daniele De Rossi i amb Leonardo Bonucci.

Si se sumen tots els minuts de cada jugador i s'ordenen, es pot veure que el desè setè de Itàlia que més ha jugat, Alessandro Diamanti, suma 101 minuts, mentre que Santi Cazorla, en la mateixa posició amb la seva selecció, només ha participat en 17.

Prandelli ha volgut que els seus homes participin en el torneig. De vegades ho ha fet per conviccions tàctiques i altres per obligació. Les lesions, en alguns casos, van obligar a l'entrenador "azzurri" a buscar alternatives a la banqueta, però al final, només quatre dels seus homes no han debutat (dos són porters), mentre que a Espanya són sis, inclosos Pepe Reina i Víctor Valdés.