Segurament per inesperada, va ser més celebrada. Mireia Belmonte, la millor nedadora catalana de la història, suscita tanta admiració com polèmica. Fa quatre anys, a Pequín, es va enfonsar perquè no li havien deixat tenir al costat el seu entrenador, que aleshores era Carles Subirana. No va disputar cap final i, als 17 anys, va ser el centre de les crítiques de molta gent, que deien que no tenia mentalitat competitiva.
Durant el cicle olímpic s'ha atipat de guanyar medalles internacionals en piscina curta, però quan arribaven els mundials d'estiu, s'encallava i no donava el millor d'ella mateixa. A Londres va començar bé, amb la classificació per a la final dels 400 metres estils. En aquesta cursa, però, va ser vuitena i va deixar sensació de dubte. El millor dia de la seva vida, fins ara, però, va començar bé. Ahir al matí, amb l'equip de 4x200 lliures, va batre el rècord d'Espanya i el va deixar en 7.54.59, malgrat que no va ser suficient per nedar la final.
A la tarda, però, tenia la final dels 200 papallona. Tret de la xinesa Jiao Liuyang, la resta de competidores havien mostrat molta igualtat a les sèries prèvies. Belmonte va sortir a totes. Ja ho havia intentat en la semifinal dels 200 metres estils, però ho va pagar en la braça i aleshores no va poder arribar a la final. Aquí, segurament la prova més dura del programa, la gestió de l'esforç és imprescindible. Però Belmonte no va deixar res per verd. Va passar els primers 50 metres en segona posició, només superada per la xinesa Zige Liu. Aquesta, però, es va anar enfonsant i Belmonte va liderar la prova. En el pas pels 100 metres era primera, amb un temps de 59.75. El tercer llarg va ser gairebé igual de bo. Aquest cop no va poder baixar dels 32 segons, com havia fet en els 50 metres anteriors, però va passar amb 84 centèsimes de diferència respecte de la segona, que ja era la favorita, la xinesa Jiao.
Aquesta havia estat cinquena en els primers 50 metres, però havia anat remuntant per aprofitar el seu gran final. I a fe que ho va aconseguir. Els darrers cinquanta metres de l'asiàtica van ser irresistibles, amb un temps supersònic de 31.31 va avançar Belmonte per la dreta com un avió, mai millor dit, ja que nedava pel carrer 5 i la catalana, pel 6. Aquesta va notar l'esforç al final, però va resistir les envestides d'una altra asiàtica, la japonesa Natsumi Hoshi, i de l'americana Hersey, que van entrar just darrere d'ella en aquest ordre. Aquí va començar l'emoció de Belmonte, que va reconèixer després que "aquesta medalla m'allibera, avui ho havia de treure tot. Aquest any ho he passat molt malament entrenant-me".
Nathan Adrian i dos rècords
El nord-americà Nathan Adrian es va convertir ahir en el rei de la velocitat en la natació dels Jocs de Londres. Va trencar els pronòstics i es va imposar, per una centèsima, i amb un temps de 47.52, el gran favorit per endur-se la prova, el recordista mundial, l'australià James Magnussen. Tercer va ser el canadenc Brent Hayden.
La jornada de finals al centre aquàtic va ser emocionant i, a més, va veure com es batien dos rècords del món. El primer el va establir l'hongarès Daniel Gyurta, que va fer un temps de 2.07.28 en els 200 braça i va superar de tres centèsimes l'anterior marca. Segon va quedar el britànic Michael Jamieson i tercer el japonès Ryo Tateishi. El seu company, Kosuke Kitajima, va ser quart i no va poder ser el tercer nedador en guanyar una mateixa prova en tres Jocs seguits. L'altre rècord del món el va batre la nord-americana Rebecca Soni a les semifinals dels 200 metres braça femenins, amb 2.20.00.
