ÚLTIMA HORA

tòpics olímpics

 
tòpics olímpics
tòpics olímpics  

MATÍAS VALLÉS La premsa esportiva és més inventiva que l'econòmica, però la condició estival dels Jocs -no digui Olimpíades, malgrat l'Acadèmia- propicia la nyonya, que encadena tòpics fàcils de suprimir sense deteriorament del relat de la competició. Adjuntem una breu relació d'engrunes sentencioses:
1. Un enviat especial anuncia que "els retards al transport de Londres són la notícia més important d'avui". És a dir, una empresa periodística ha desplaçat a un reforç de professionals per corroborar que a la capital anglesa es produeixen els mateixos embussos que a la seva ciutat natal o a Pequín. Sens dubte, el major espectacle de tots els temps.
2. L'esportista espanyol en qüestió "no ha pogut obtenir medalla". A continuació s'adjunta amb veu menuda que ha quedat en la posició 24. Si és un esport de piscina, ha acabat en vuitè lloc, la qual cosa obligaria informativament a plantejar-se si mereixia un forat a la final. Els representants i equips nacionals mai perden, pel cap alt s'estanquen. Els enviats ?obliden que l'esport ens apassiona perquè hi ha gent que pateix derrotes humiliants, calcant la nostra gens envejable experiència quotidiana.
3. Ara entren en pista els saberuts comentaristes polítics, que no distingeixen els 100 m lliures dels cent metres llisos. Malgrat això, anuncien acariciant-se el mentó que a Londres està en joc "l'honor d'Espanya". No ens ha bastat el nul efecte econòmic del triomf successiu en dues Eurocopes i un Mundial de futbol, l'esport crucial per contrarestar la mentida calderoniana. La prima de risc no es combat a puntades de peu, i els mercats discerneixen sàviament entre esportistes espanyols de confiança i governants espanyols de vergonya.
4. L'enviat especial a Londres considera que els Jocs són els més brillants de la història, només li falta afegir que gràcies a la seva augusta presència. En realitat, els de Londres són probablement els millors disputats en els últims 4 anys.
5. Les previsions inflades de medalles, que no es deuen a la imperícia sinó al sacrifici de la ciència esportiva al patriotisme.
6. L'àrbitre sempre té la raó, però la majoria de derrotes espanyoles -fins a dues diumenge passat- s'atribueixen a un arbitratge deficient. En canvi, ni una sola victòria s'assigna al favoritisme dels col·legiats.
7. Cal aixecar la veda dels animals que prediuen resultats esportius, indultant potser els mamífers bípedes.