Àngel Mullera no té sort. El lloretenc va complir ahir el seu somni olímpic. Un èxit molt treballat. Anys entrenant per aconseguir una bona marca, el lloretenc ha corregut en 8:17.98 aquest mateix estiu (una marca que ahir li hauria valgut un lloc de finalista), i dues setmanes lluitant contra el Comitè Olímpic Espanyol (COE) i el Consell Superior d'Esport (CSD), que el volien deixar fora dels Jocs. No ho varen aconseguir. Mullera va competir ahir. Però la sort li va tornar a girar l'esquena. Va empassegar a la sortida d'un dels obstacles, en topar amb l'atleta de davant seu que havia caigut, i el lloretenc va acabar anant per terra. Es va aixecar i va acabar la cursa, però ja només va poder ser antepenúltim amb un temps 8:38.07. Molt lluny del 8:17.98 del juliol a Mataró.

Despenjat del grup davanter, el gironí va haver de resignar-se a formar el furgó de cua i batre's per evitar l'últim lloc amb el portuguès Alberto Paulo i l'alemany Steffen Uliczka. Ho va aconseguir, però, després de la cursa, no podia amagar la seva decepció. "Si tens sentiments, t'ha d'afectar, per molt fred que siguis. T'afecta moltíssim. Venia molt bé des de Mataró, on vaig fer 8.17 i podia haver fet menys de 8.15. Venia fresc, però aquestes dues setmanes han estat infernals", va admetre.

"He aconseguit entrenar, he tirat endavant. Fins i tot fins ahir a les 9 nit no sabia si correria. Em volia aïllar, però no és la manera de preparar una Olimpíada", va apuntar Mullera, qui va manifestar que "si el TAS i el COI no van dir res i em van deixar córrer, no sé per què han insistit des de Madrid en la meva contra. Realment m'he sentit com un gos", va assegurar.

Àngel Mullera havia arribat a les sis de la tarda en solitari, amb un bitllet pagat per la Federació, "sense roba ni res", i es va assabentar que podia córrer per un missatge del seu representant i encara que havia dormit bé va tenir poc temps entre la notícia i la prova. "Arribar a les 6 amb una carrera tan dura, que s'ha guanyat amb 8.16É, has d'estar al cent per cent. Potser tampoc tenia el dia, però no per fer 8.38", va dir Mullera, qui va destacar que havia "lluitat" per "poder complir" el seu "somni".

"Després de la caiguda he arribat al final pel meu pare. Avui feia deu anys que va morir i només pensava en això, arribar per ell. He pogut almenys guanyar l'alemany i el portuguès, que és el miniobjectiu que m'he marcat quan he tingut la caiguda", va assegurar l'obstaculista lloretenc. En qualsevol cas, però, Mullera va ser el millor ahir dels tres representants espanyols en les sèries de classifiació dels 3.000 metres obstacles. Tot i caure, el gironí ho va fer millor que Abdelaziz Merzoughi, últim de la sèrie, amb 8:58.20; mentre que Víctor García no va poder completar la cursa després d'uns sobtats problemes físics.

Àngel Mullera va afegir que no entén "per què han insistit" a apartar-lo dels jocs, perquè el seu cas, segons va explicar, és molt senzill: "Aquesta persona es posa en contacte amb mi i no accepto res de res. Si vaig fer 8.16, per a què vaig a acceptar, per fer 8.17?", va qüestionar. Té clar és que aquesta experiència el fa "més fort" i que si li torna a ocórrer ho posarà des del primer moment en mans dels seus advocats. "Sóc un lluitador. Espero que em deixin en pau, que s'acabi tot per poder preparar el Campionat d'Espanya i seguir lluitant".