Els canvis polítics europeus dels últims trenta anys han canviat el medaller olímpic. Pel primer lloc de la classificació Estats Units ja no lluita contra l'URSS, sinó contra la Xina. L'extinta Unió de Repúbliques Soviètiques s'ha transformat en Rússia i catorze repúbliques independents que acudeixen als Jocs amb els seus respectius equips. Iugoslàvia tampoc té el pes anterior perquè ara competeixen Sèrbia, Montenegro, Croàcia, Eslovènia, Bòsnia i Hercegovina i Macedònia. Com a contrast, existeix el paper actual d'Alemanya, que no comptabilitza els podis que abans sumaven separadament Alemanya Federal i la República Democràtica Alemanya.

En el medaller oficial ara figuren les antigues nacions i les noves. L'URSS, que encara ocupa la segona plaça darrere dels Estats Units i davant de Gran Bretanya, és la tretze com Rússia. Del seu imperi s'han esqueixat Armènia, Azerbadjan, Bielorússia, Estònia, Letònia, Lituània, Geòrgia, Ucraïna, Tadjikistan, Turkmenistan, Uzbekistan, Kirguistan i Kazakhastan. L'última vegada que van competir juntes les repúbliques soviètiques va ser a Barcelona-92 encara que ho van fer amb el nom de Comunitat d'Estats Independents (CEI) després de l gestió de Samaranch al kremlin on va convèncer a Yetlsin que permetés aquell equip sota la bandera olímpica. A Barcelona, aquest Equip Unificat encara va conquistar 112 medalles i va derrotar als Estats Units amb 108 i vuit menys d'or. Rússia, a Atlanta, ja va notar la caiguda i va sumar 53 podis. Ucraïna és el país que millors resultats obté. Ara està al lloc 32 i a Pequín va conquistar 27 metalls. Seguint la suma cal recórrer a Bielorússia que a la Xina va sumar unes altres 19 medalles. Està en el lloc 42 del medaller. Aplicant els comptes de totes les actuals repúbliques juntes s'arribaria, aproximadament, al número de medalles del qual gaudien els dirigents de Moscou.

La República Democràtica d'Alemanya, que encara figura en el novè lloc, a Seül va sumar 102 medalles i l'Alemanya Federal 40. En teoria, actualment haurien d'estar en les 142 medalles i no obstant això, a Pequín en van obtenir 47, que és tant com quedar-se amb només una part d'Alemanya. En el cas rus és evident que han de perdre posicions perquè ja no té, per la divisió, la potència que posseïa en alguns esports. En bàsquet pesava molta la Lituània de Sabonis i en atletisme l'últim campió olímpic blanc dels 100 metres va ser l'ucraïnès Valery Borzov. El cas iugoslau és similar. En futbol era més potent que Croàcia, posem per cas, i en bàsquet i waterpolo tenia el pes del qual ara manca Sebia i les altres republiques escindides del país que va creure tenir ben lligat Tito.

Espanya tardarà a escalar posicions. Té per davant a Nova Zelanda, Turquia i Bèlgica. Txecoslovàquia encara li queda lluny. Abans de Londres, Espanya tenia 114 medalles i Nova Zelanda 86, però ens guanyava en ors. Txecoslovàquia també ha patit la divisió entre la República Txeca i Eslovàquia. Juntes tenien 147 medalles i ara, separades, Txèquia tenia al començament dels Jocs de Londres, 33 i Eslovàquia, 30.