clarament superior a la restaUsain Bolt va tornar a evidenciar que és l'home més ràpid del planeta.La seva alçada, 1,95, li permet un estil de córrer molt espectular, de passes llargues. Usain Bolt va ser el gran protagonista de la jornada a l'estadi després de guanyar l'or fent rècord olímpic.

El jamaicà Usain Bolt, que havia perdut la seva aura d'invencible en els dos últims anys, va recuperar la seva potència de foc per convertir-se en una llegenda de l'atletisme al guanyar el seu segon títol olímpic consecutiu en 100 metres amb la segona millor marca de la història (9.63), a només cinc centèsimes del seu rècord mundial.

El seu compatriota Yohan Blake, campió del món, va ser relegat al segon lloc malgrat córrer més ràpid que mai (9.75), i Justin Gatlin, igualment amb rècord personal (9.79), va salvar l'honor nord-americà al pujar al podi al costat dels jamaicans. Des dels temps del nord-americà Carl Lewis, campió a Los Angeles'84 i després a Seül'88 (per desqualificació de Ben Johnson), cap velocista havia repetit títol en la prova reina de la velocitat. La final més esperada dels Jocs, que coronava a l'ésser humà més ràpid del planeta, reunia tots els ingredients per ser considerada la millor de tots els temps. A les grades, 80.000 espectadors esglaiats pel silenci que precedeix al tret. Alineats en els tacs de sortida, en l'arrencada de la pista, els quatre atletes més veloços de la història: Bolt (9.58), Gay (9.69), Powell (9.72) i Blake (9.75).

En la formació de sortida Gay partia al carrer quatre. A la seva dreta, per aquest ordre, Blake, Gatlin i Bolt, aquest últim desplaçat al setè carril. La carrera va quedar sentenciada en l'estampida. Bolt, que havia patit molt en les seves últimes carreres per la seva lenta posada en acció, va sortir fins i tot més ràpid que Blake (165 mil·lèsimes, per 169), i a partir d'aquí les seves llargues i poderoses cames van fer la resta. A meitat de carrera estava davant de tots i va poder relaxar-se al final.

Amb un físic més propici per al 200 per la seva elevada estatura (1,95), Bolt va eliminar tots els dubtes a acosta del seu estat físic que havien suscitat fa un mes les seves dues derrotes davant Blake en els campionats jamaicans. La trajectòria impecable d'Usain Bolt, que en els últims quatre anys havia repetit obsessivament el seu propòsit de convertir-se en una llegenda, va començar a torçar-se en 2010 quan va patir, davant Tyson Gay, la seva primera derrota en dos anys i, assetjat per molèsties físiques va haver de cancel·lar la seva gira europea.

Després de la seva victòria, i de protagonitzar el seu xou habitual, el jamaicà va admete que els dubtes al voltant de la seva sortida l'havien capficat en els últims dies. "El meu entrenador em va dir que deixés de preocupar-me per la sortida i que em concentrés en el final de la prova, que és la meva millor arma", va apuntar Bol], qui va assegurar que el públic que va assistir a l'estadi Olímpic de Londres va ser "meravellós" i que no tenia "cap dubte" que anava a ajudar als atletes i a vibrar com va fer. "Fins i tot vaig patir un petit esllavissament en els tacs, però vaig optar per assegurar i aquesta va ser la clau", va assenyalar Bolt, però en aquesta ocasió, el jamaicà amb una reacció de 0.165, va superar en aquest aportat als seus grans rivals en aquesta final, el seu compatriota Yohan Blake i el nord-americà Justin Gatlin, al final plata i bronze.

Sobre al seu company d'entrenaments Blake, subcampió olímpic, va assegurar: "Ell entrena més dur que jo. Ho farà millor la pròxima vegada perquè estava un poc nerviós aquesta ocasió", va dir.

Per la seva part, Blake, campió mundial Daegu l'any passat, va assegurar: "Bolt és l'home més ràpid del món i jo he aconseguit la plata. Què més puc demanar. Ser el segon més ràpid després de Bolt] és tot un honor". El nord-americà Gatlin va expressar també la seva satisfacció per haver-se penjat la medalla de bronze en una carrera en la qual "tenia a rivals que venien per l'esquerra molt forts així que va caler lluitar realment dur per a aconseguir-ho"."És alguna cosa molt gran tornar (a uns Jocs) després de vuit anys. Simplement he intentat usar el talent que Déu m'ha donat", va apuntar.