La vitoriana Maider Unda va aconseguir la primera medalla olímpica de la història per als lluitadors espanyols. La basca va penjar-se el bronze en la categoria de -72 quilos després de dominar la final de consolació. Unda va perdre les semifinals davant la búlgara Stanka Zlateva Hristova, però l'aguerrida lluitadora encara tenia una oportunitat per brillar davant la bielorussa Vasilisa Marzalyuk. Unda tenia l'espina clavada dels Jocs de Pequín 2008, quan la una derrota en l'últim combat li va privar del bronze. Aquesta vegada no va fallar. Unda es va endur els dos primers assalts amb uns parcials de 0-1 i 0-1, el que li va servir per adjudicar-se la victòria i la primera medalla d'Espanya en lluita, la desena de la delegació estatal fins aleshores, ja que després el waterpolo femení posaria l'onzena. Després de gairebé quatre hores de descans des de la seva última lluita, l'esportista basca va mantenir la concentració des del primer moment i no va deixar d'atacar en cap moment a la seva rival, que portava ja dos combats de repesca en els seus músculs. Després d'un atac atac amb el qual va enderrocar a la bielorussa es va adjudicar el primer assalt per 0-1, just però suficient per afrontar els següents dos minuts amb més tranquil·litat i menys risc. Així ho va fer i va deixar córrer el temps del segon període fins que, a només cinc segons per al final, va marcar un altre punt contra Marzaryuk que li va valer el combat i penjar-se l'esmunyedissa medalla olímpica que se li va escapar a Pequín. Unda va esclatar en eufòria, va adreçar-se als seguidors que li havien fet suport i després d'abraçar-se amb el seu cos tècnic, va recollir una txapela que ja va lluir orgullosa fins a la cerimònia de lliurament de medalles.
