No serà Walter Pandiani. Tampoc Tato. Ni Felipe Sanchón. No es faran experiments, sinó que a Montilivi s'han decidit per una aposta segura. Un vell conegut de la casa, l'atacant Javier Acuña, tornarà a vestir la samarreta del Girona i s'erigirà com el recanvi de Ferran Corominas. Després d'uns dies de negociacions, de regirar el mercat i de repensar-s'ho més d'una i de dues vegades, la secretaria tècnica ha decidit apostar fort per l'atacant paraguaià, que ha vist complert així el seu desig de canviar d'aires i encetar una nova etapa després d'un bon grapat de temporades buscant-se la vida amunt i avall. Acuña serà la cirereta del pastís, la peça que mancava a l'engranatge; aterrarà la setmana vinent i encetarà una etapa durant la qual confia en millorar els registres de l'últim curs, quan, tot i patir una greu lesió, va deixar una grata impressió.

"Tinc ganes de començar de zero, de sentir-me important. He estat moltes temporades sense continuïtat, marxant cedit aquí i allà. "Necessito estabilitat", reconeixia Javi Acuña a Diari de Girona aquesta mateixa setmana. Se sincerava el paraguaià, disposat a rescindir el seu contracte amb el Reial Madrid i buscar-se la vida. Admetia no saber "res" del Girona tret del que li havia arribat per la premsa; tot i això, va situar Montilivi com un dels destins "ideals" per veure complerts els seus objectius. I així serà. Acuña no només ha estat l'escollit, sinó que no ha tingut cap mena de problema en arribar a una entesa amb el seu nou destí. Encara que el club no va entrar en detalls, el jugador hauria ja trencat el seu vincle amb el Madrid, per la qual cosa arribarà a Girona amb la carta de llibertat. Aterrarà la setmana vinent i dimarts, de ben segur, ja s'entrenarà i serà presentat.

S'enceta així la segona etapa d'Acuña a Montilivi només un estiu després d'arribar-hi, però en circumstàncies d'allò més diferents. Petició expressa de Raül Agné, el paraguaià va entrar amb molt mal peu a la disciplina gironina, ja que en el tercer entrenament de pretemporada va patir una gravíssima lesió al genoll, i era la tercera patacada similar que rebia al llarg de la seva curta carrera. No només va recuperar-se, sinó que Acuña va reaparèixer amb força. Amb molta força. El "10" no només va lluitar, marcar i assistir, sinó que va erigir-se com un dels artífexs de la reacció de l'equip llavors entrenat per Javi Salamero, aportant el seu granet de sorra en un vestidor que va passar del desastre a la glòria en només unes jornades.

Falta algun retoc

Rubi reconeixia el passat dimecres que la seva plantilla encara era "curta" per encarar una Lliga d'allò més "llarga i exigent", per la qual cosa reclamava com a mínim "dos fitxatges més". Signat Acuña, tot sembla que el club encara perfilarà el mercat a la recerca d'una o dues incorporacions més per acabar de completar el vestidor. Mentre Sergi Raset i el cos tècnic valoren si cal o no fitxar un central més, s'intentarà encara pressionar el Lleida per si finalment és possible que el polivalent davanter Jesús Imaz arribi a Montilivi.