El pistoler de Puigcerdà va endur-se el quart lloc en la prova de BTT dels Jocs Olímpics de Londres, que van ser les quartes Olímpiades en les quals participava. Hermida (33 anys) va veure com en la tercera volta se li sortia la cadena de la seva bicicleta i no podria lluitar pel podi; finalment va acabar a només quatre segons de la medalla de bronze, que va ser per a l'italià Marco Aurelio Fontana, qui va arribar com va poder a la meta després de recórrer bona part de la darrera volta sense seient, a pols sobre els pedals.

A només quatre segons, va estar a punt d'atrapar Fontana, que patia per arribar a meta.

Sí i hagués tingut la meva medalla, però també hauria estat una mala passada per a mi, hi tinc molt bona relació i passar-lo a deu metres de la meta i per culpa d'una avaria... en certa manera me n'alegro de no haver-lo atrapat. Al BTT som com una família, una bona tropa que ens portem molt bé, fa un temps vaig anar de vacances amb (Julien) Absalon a Nova Caledònia i ara aviat aniré al casament, precisament, de Fontana.

Tot i no pujar al podi, ha rebut moltes mostres de suport.

Sí, he rebuts molts missatges, a través de tots els canals possibles, i tots molt bons i encoratjadors. Potser m'he quedat sense recompensa física, la medalla, però el caliu de la gent i tots aquests missatges són encara millor. La gent va poder veure una cursa trepidant, amb un dels seus lluitant allà enmig al màxim, i es queda amb això.

Així potser fa menys mal no ser a dalt del podi.

Ara, que ja han passat un parell de dies, veig igual el meu quart lloc que quan vaig acabar la carerra, gens decepcionat ni eufòric. Les carreres són així i les avaries passen a tothom. Quan se'm va sortir la cadena de lloc vaig haver de canviar l'estratègia, ja no per guanyar sinó per intentar remuntar els 15 segons que havia perdut. Però això és el que fa gran el BTT, no és només força física, sinó que hi ha molts petits detalls.

Aquest pragmatisme potser és cosa de l'experiència?

Al contrari! Les carreres potser sí que les analitzes amb més lògica però els Jocs Olímpics els vius com si fos la primera vegada. Estava molt nerviós. I d'ara en endavant no crec que canviï ?gaire perquè començaré a pensar que poden ser els meus últims Jocs i encara m'hi posaré més.

Així Londres no han sigut les seves últimes Olimpíades?

Per edat puc arribar a Río de Janeiro però decidirà l'estat de forma. Les noves generacions vénen molt fortes i tot dependrà de mi, actualitzar l'antivirus cada any i adaptar-me a les novetats.

Però vostè no s'atura, ara aviat li toca el Mundial.

A diferència d'altres esports tenim una agenda internacional molt plena. Parlava amb altres esportistes com el David Cal (piragüisme) i em comentava que s'estaria quatre mesos de vacances sense fer res però nosaltres no acabem la temporada amb els Jocs. Si no aproves a l'estiu et toca anar a la recuperació del setembre, al Mundial d'Àustria. Ja el vaig guanyar el 2010 i em faria molta il·lusió tornar-hi.

No tindrà ni un sol dia de descans?

Les vacances les tindré a finals d'octubre, al contrari de tothom, perquè, si puc, després del Mundial i d'una prova de la Copa del Món que es disputarà a Alemanya la setmana anterior, també m'agradaria participar al mundial de marató de França (116 km).