A vegades, és qüestió de mil·límetres. Hi ha cops en els quals el llindar entre el bé o el mal, l'èxit o el fracàs, el marca una distància pràcticament insignificant, mínima. I si no, que ho diguin a Ulises Dávila, davanter del Sabadell, que encara se'n fa creus com als primers compassos de la segona meitat del partit que el seu equip va empatar a Montilivi, la pilota que va rematar de cap dins l'àrea petita no va colar-se al fons de la porta de Mallo. Va tocar el travesser, va botar sobre la línia i el Girona va salvar la situació. Va respirar. I va reaccionar. Va ser el detonador d'un partit ensopit al primer temps, però que fruit d'aquesta acció va anar guanyant en intensitat. Un duel entre un Sabadell ben plantat i un Girona correcte, que va voler però no va acabar de poder; un equip, el de Rubi, que ahir va escriure el primer capítol de la temporada, embutxacant-se un primer punt i deixant més llums que no pas ombres.

Menys de mitja entrada, molta xafogor i un calendari atípic. L'escenari potser no era l'idoni, però ahir Montilivi va viure el primer partit de Lliga. El primer de Rubi a la banqueta, el primer d'un Girona que aquest any s'ha marcat un clar objectiu: no patir com l'any passat. I la recepta és ben fàcil. La va recordar l'entrenador blanc-i-vermell en roda de premsa el passat divendres, en subratllar la importància de lligar com més aviat millor la primera victòria del curs. O, si més no, no començar en línia descendent, com fa un any. Ahir, enfront el Sabadell, els gironins van acusar el debut i la forta calor, però van deixar pinzellades de bona qualitat. Sobretot per la banda esquerra, en la qual el debutant Toni Moral va fer de les seves. El barceloní, hiperactiu fins que va ser substituït, va aparèixer en tot moment, va deixar-se caure allà on fos i va assistir i rematar.

Jandro tampoc va defraudar i li va mancar un xic d'encert en els metres finals, sobretot al minut 9 quan, després de controlar a la frontal, va obligar el porter Nauzet a enviar la pilota a córner. Chus Herrero i Migue van demostrar que poden entendre's al llarg de la temporada i el doble pivot format per Garmendia i Tébar tampoc va desentonar. Tot i això, tots dos equips van signar una primera part un pèl pobra, que només va despertar fruit de les oportunitats de Jandro, Juanlu i una de David Garcia al llindar del descans, quan el del Bages va enviar un xut massa desviat després d'un servei de córner.

Del Sabadell, poques notícies. Amb Moha i Dani Tortolero, vells coneguts per als aficionats gironins, l'equip arlequinat només va ense?nyar les urpes als primers compassos de partit, quan Arteaga va recollir una pilota morta dins l'àrea, però la seva rematada va estavellar-se amb el cos d'un defensa. Va mostrar-se més incisiu després del descans; l'ocasió de Dávila, amb rematada al travesser inclosa, en va ser una prova. Però poc més. Les ocasions, tot i no sovintejar, van caure més per al bàndol blanc-i-vermell, que va estirar-se amb l'entrada d'Eloi, el reaparegut Ion Vélez i Ariday, però que en cap moment va trobar porteria. Benja, ahir la referència en atac, va aparèixer al segon temps per rematar un excel·lent servei de Tébar. El cop de cap, amb Nauzet batut, va fregar el travasser en la millor oportunitat per als de Rubi, cada cop més imprecisos amb el pas dels minuts, quan el partit es va trencar i tots dos equips van tirar de velocitat per intentar pescar quelcom a Montilivi.

La va tenir el Girona quan el cronòmetre fregava el temps reglamentari. Eloi Amagat recollia una pilota a la diagonal de l'àrea gran, on va etzibar un fort xut creuat que, malgrat l'estirada "in extremis" de Ion Vélez i Joseba Garmendia, no va trobar rematador davant la desesperació dels 3.000 i escaigs espectadors que ahir ocupaven les graderies de l'estadi. No hi va haver sort, malgrat el ruix final i l'empenta liderada per Ariday, que ahir en va tenir prou amb una desena de minuts a les seves botes per ficar-se el públic a la butxaca. I sort n'hi va haver de David Garcia que, en el darrer segon quan Aníbal ho tenia tot de cara per batre Mallo després d'un contracop de bojos, va posar la punta de la bota fent bo l'empat. El primer d'un curs que acaba de començar.