Molts diuen que el temps vola. Sol coincidir la gent que, a partir de certa edat, els mesos et passen per davant a tota velocitat. Un, ni se n'adona que el calendari, nou de trinca feia res, ja és a punt per llençar-se a la paperera. No tothom, però, pot tenir aquesta percepció. Sobretot, depenent de les circumstàncies. I sinó, que ho preguntin a Ion Vélez, qui ha hagut d'esperar 320 dies per tornar-se a sentir futbolista professional. Prop d'un any, segurament una eternitat per al de Tafalla, és el temps que ha passat des que l'atacant queia greument lesionat a Jerez fins que, dissabte, va tornar a disputar un partit oficial. "Les sensacions són molt bones, estic molt content", va reflexionar al final del derbi contra el Sabadell, el primer dels molts partits que, a partir d'ara, espera disputar sense ensurts ni entrebancs com els de l'últim curs.

Per a molts, sembla ahir que Ion Vélez es lesionava. Per a l'atacant, però, queda ben lluny aquell 3 d'octubre del 2012, quan a Chapín, camp del Xerez, va viure segurament el pitjor dia de la seva carrera esportiva. No només per la derrota del Girona, ni tampoc per les ocasions que no va poder aprofitar davant l'àrea rival. No. El pitjor per a Vélez aquella amarga nit de tardor va ser la gravíssima lesió al genoll que va patir a la segona meitat, provocada per una mala sortida del porter Toni Doblas, qui se'l va endur per davant.

Ion Vélez deia llavors adéu a la temporada i, fins i tot, alguns van començar a dubtar que el navarrès tornés a poder estar en condicions de vestir-se de curt per ser futbolista professional. No només hi ha posat bon humor el jugador, sinó que també va tirar de paciència i molta autoestima per superar un procés de recuperació que s'ha allargat més de mig any i en el qual ha hagut de passar fins i tot pel quiròfan. Dissabte passat, contra el Sabadell, no va veure's ni rastre de tot això. No només entrava a la primera convocatòria de la temporada, sinó que Rubi, el tècnic, li va voler donar una oportunitat.

A la segon part, amb el partit encallat (0-0) i amb el "10" a l'esquena, el número dels més grans, Ion Vélez va tornar a sentir-se futbolista. Un tòpic, però una realitat com un temple per al de Tafalla. "Ha passat molt de temps, gairebé un any. Però estic molt content, perquè m'he sentit molt bé", reflexionava el futbolista un cop acabat el partit i veint que, després de 20 minuts sobre el camp, no sentia cap mena de molèstia: "Per fi puc dir que no cap diferència entre tots dos genolls. Això m'alleuja, em fa sentir molt bé. I també em dóna molta confiança per als propers partits", afegia.

Ion ja sap que és "un més" a la plantilla blanc-i-vermella, que tot i la "dura competència" que tindrà a la davantera, sobretot amb l'arribada de Javi Acuña i Felipe Sanchón, està "preparat" per quan l'entrenador ho cregui oportú. Ho va demostrar dissabte, malgrat faltar-li el gol. Un gol que persegueix des de fa temps i, que si el busca amb les mateixes ganes amb les que ha encarat la recuperació de la seva lesió, de ben segur que tard o d'hora trobarà.

El que va ser davanter del Girona durant dues temporades (09/10 i 10/11), Roberto Peragón, va visitar el passat dissabte els seus excompanys en motiu de l'estrena de l'equip blanc-i-vermell a la Lliga contra el Sabadell. L'atacant, encara al Gimnàstic de Tarragona encara que el conjunt grana no hi compta, va baixar al vestidor, on va saludar alguns dels futbolistes de la plantilla. El menut jugador, fins i tot, va tenir temps per fotografiar-se amb Luso Delgado, qui va penjar la instantània al seu compte de Twitter.