Ha hagut d'esperar 27 anys, ha hagut de patir algun descens i s'ha hagut de resignar a guanyar-se les garrofes a Tercera i Segona B quan ha tingut la glòria del futbol professional a tocar. Mai ha defallit, no ha decaigut; al contrari. Ha lluitat, ha pencat com el que més i, finalment, ha vist complert el seu somni. Eloi Amagat (Girona, 1985), debutava dissabte passat a la Segona Divisió A en el derbi que el seu equip va empatar sense gols contra el Sabadell. Uns minuts que el deixen "content" i molt "satisfet"; un "premi al treball i a la perseverança" i alhora un "punt de partida", ja que el migcampista anhela que aquesta sigui la primera pedra d'una temporada en la qual pugui col·leccionar força minuts.

Comentava la setmana passada que tenia ganes de debutar a Segona A i dissabte ja ho va aconseguir. Com se sent?

Molt content. Era quelcom que esperava des de feia molt de temps. Sobretot perquè ja tinc 27 anys i ho començava a veure lluny. Ara, m'he de prendre aquest debut amb il·lusió, però sobretot amb calma. Sabia que tard o d'hora havia d'arribar i ara que ja ho ha fet l'únic que puc fer és seguir treballant per continuar tenint minuts.

No va sortir d'inici, sinó que va tenir uns minuts a la segona meitat. Com es va sentir durant l'estona que va ser sobre la gespa?

Bé, bé. Les sensacions van ser bones, però no era fàcil sortir a jugar en aquella situació. El partit estava força igualat i calia agafar el mateix ritme que la resta de companys. I això mai és senzill. Trobo que els canvis de la segona meitat, tots tres, vam aportar força. L'equip va donar mostres de bon futbol però li va faltar el gol. Llàstima del resultat.

Comentava abans que, amb 27 anys, ja començava a veure lluny el seu debut al futbol professional. Per què?

No ho negaré, ho veia llunyà. Sabia que donar el salt a Segona A era complicat, però què millor que haver-ho pogut fer vestint la samarreta del Girona, el club de la meva ciutat. També em feia veure-ho lluny el fet d'haver-hi estat a les portes i d'haver hagut de marxar...

Parlant d'això, com es va sentir quan, després de participar en l'ascens de fa unes temporades, la direcció esportiva va decidir que no continués a la plantilla?

Va ser un cop molt dur. No vaig tenir un paper gaire destacat en aquell equip, però tot i això sempre tens la confiança de poder-te quedar. No va ser així i són decisions que s'han de respectar. Va ser un moment bastant dur de la meva carrera, però el vaig encarar amb confiança.

Per tant, aquesta confiança podem dir que l'ha dut a obtenir el premi que fa tants anys que persegueix...

Sí, ho podem dir així. És un premi a la perseverança . Tot i haver jugat a Tercera i també a Segona B he seguit treballant com el que més i això ha estat clau.

Un dels equips que potser més incidència ha tingut al llarg de la seva carrera esportiva ha estat el Llagostera. Què li deu?

Al Llagostera no puc fer altra cosa que estar-li molt agraït per tot el que m'ha donat. Des del primer dia va cedir-me un rol molt important, el que m'ha ajudat a fer aquest salt al futbol professional.

Ara que ja ha aconseguit el debut, el proper objectiu que té vostè és...?

Seguir. No hi ha alternativa. És cert que la meva adaptació al vestidor i a l'equip ha estat ràpida, però encara falten coses per polir. Crec que, quan ho faci, el meu nivell creixerà. Espero que així sigui i que m'ajudi a viure un any bo. No només el meu, sinó també el del Girona; que visqui una temporada tranquil·la, però sense renunciar a res.