Un Barcelona molt superior va deixar que el Reial Madrid sortís anit amb vida del Camp Nou (3-2) quan el conjunt de Jose Mourinho, malgrat avançar-se en el marcador, ja estava fos davant la reacció barcelonista. Una claríssima ocasió malaguanyada per Messi davant un incommensurable Iker Casillas i una errada colossal de Valdés en la recta final deixen el primer títol oficial del curs, la Supercopa d’Espanya, obert per a la tornada que es disputarà el dimecres de la setmana vinent al Santiago Bernabéu.
El conjunt blanc va aconseguir marcar dos gols amb una ocasió i mitja, pel que va ser capaç de treure el màxim rendiment a un plantejament garrepa, propiciat per la seva falta de rodatge, la baixa d´un home clau per empènyer a l´equip a defensar més endavant, com Pepe, i a l´enorme exigència del rival.
Perquè si alguna vegada li havia pogut guanyar la partida a aquest Barça havia estat pressionant-lo a mossegades a dalt, però encaraa mb el calendari iniciant-se, al mig de l’estiu amb una temperatura de més de trenta graus, una humitat relativa del cent per cent i a penes un mes de preparació, fer-ho més de deu minut seguits semblava tasca impossible per als madridistes.
O això és almenys el que va haver de pensar Jose Mourinho, consumat estratega a l´hora de dosificar esforços, reconegut tècnic resultadista i mestre de l´especulació quan es tracta d’eliminatòries que s’han de decidir al llarg de 180 minuts.
El preparador de Setúbal va ordenar als seus homes aixoplugar-se al darrere, ajuntar el millor possible les línies per evitar que homes com Iniesta, Xavi i Messi poguessin combinar en els tres quarts del camp rival i sortir al contracop el més rapidament possible a la recerca d´un atac letal per al seu adversari. Es tractava de guanyar una setmana i que el Bernabéu dictés sentència.
El seu plantejament ultraconservador va funcionar a ple rendiment els primers disset minuts. El temps que va trigar el Barcelona a treure el cap per les proximitats d’Iker Casillas amb un xut llunyà de Piqué, que va decidir sumar-se a l’atac. Després arribarien dues rematades també desviades de Messi, una altra de Xavi i una de Pedro que el porter madridista enviaria a córner.
Aquest va ser l´únic tret a porta dels jugadors blaugrana en tota la primera meitat. I això que els de Vilanova van agafar ràpid el to i van dominar a plaer al seu rival durant els primers quaranta-cinc minuts.
Des de la seva habitual dictadura de la pilota, el Barcelona en va tenir prou de robar amb rapidesa i combinar gairebé caminant per rondar amb facilitat la porteria de Casillas, encara que la falta d´espurna en els metres finals fessin estèril aquest domini.
Al Madrid, en canvi, la pilota li durava als peus només un sospir i va ser incapaç d´inquietar Víctor Valdés ni una sola vegada abans del descans. Xabi Alonso i Kedhira treballaven amb agressivitat i contundència per frenar la sortida de la pilota del rival, davant les mirades indolents d´un Cristiano Ronaldo que semblava fos, un Özil perdut en terreny de ningú i un Benzema d´orfe estilet.
Arriben els gols
Tal com estava el partit, l´ocasió visitant només podia arribar amb una jugada d´estratègia. Va ser el llançament d´un córner, als deu minuts de la represa. Özil va veure a Cristiano Ronaldo en el primer pal i el lusità va rematar de cap a gol. El Madrid, en la seva primer ocasió del partit acabava d´avançar-se a l ´eliminatòria.
No obstant això, l´alegria blanca va durar tan sols un minut, el temps que va trigar Pedro per controlar una passada en profunditat de Mascherano i, en posició dubtosa, travessar la pilota al fons de les xarxes sobre la sortida de Casillas.
Els dos gols van ser com un cop d´aire fresc que va rescatar al partit en una nit de terrible xafogor. Mourinho va començar a moure les seves peces i va treure a Benzema i Callejón per Higuaín i Di María, el que va contribuir més fins i tot a la imprevisibilitat de l´últim acte.
Però el Barça, li donaria definitivament la volta al partit en dotze minuts. Primer Messi va posar el 2-1 al transformar un clar penal de Ramos sobre Iniesta. I el mateix Iniesta, en estat de gràcia li regalaria el tercer a Xavi després d´una gran jugada personal.
Amb el Madrid oferint les seves últimes cuetades i els blaugrana agradant-se amb un rondo, Messi va tenir una ocasió claríssima per sentenciar el títol: un xut a boca de canó que es va trobar amb una gran aturada de Casillas.
En la jugada següent, Valdés controlaria una mala cessió d´Adriano i Di María aprofitaria el regal per aconseguir el 3-2 definitiu. Potser massa premi per als blancs, d´acord amb el que van oferir ahir a la nit un i un altre equip.
