El ciclisme va viure ahir una nova sacejada, una altra punyalada contra la seva ja de per si dèbil credibilitat. Un mite amb majúscules com Lance Armstrong, que durant la primera meitat de la dècada de 2000 va estar establert al barri vell de Girona, ha caigut. Unes hores després que l'exciclista anunciés que renunciava a seguir-se defensant en el procés que la Usada havia obert en contra seva, la pròpia Agència Antidopatge dels EUA confirmava la dràstica decisió, a l'espera que la confirmi properament la Federació Internacional de Ciclisme (UCI): Armstrong perd els seus 7 Tours i la resta de títols i és suspès a perpetuïtat.
Els resultats del nord-americà queden anul·lats des de l'1 d'agost de 1998. Armstrong tenia fins a la mitjanit d'ahir dijous per respondre a les acusacions de dopatge però hi va renunciar i com a resultat d'això ha quedat desposseït i sancionat. "Ningú hi guanya quan un atleta decideix fer trampes amb activitats perilloses que impliquen l'ús de drogues per millorar, i els atletes que estan nets a tots els nivells esperen de nosaltres que perseguim la veritat en nom seu per assegurar que la cultura de guanyar costi el que costi no supera a la competició justa i honesta", va afirmar el director de la USADA Travis Tygart.
Els indicis contra Armstrong es basen en les declaracions de "nombrosos testimonis" que asseguren haver observat directament "les activitats dopants" d'aquest o que diuen que l'exciclista va reconèixer davant seu haver fet servir "EPO, transfusions de sang, testosterona i cortisona" durant el període comprès entre 1998 i 2005. Alguns d'aquests testimonis serien ciclistes i exciclistes que l'havien acompanyat als seus equips i que, com ell, havien viscut durant anys a Girona. A la llista hi hauria Christian Vande Velde, David Zabriskie, Levi Leipheimer i George Hincapie, així com l'actual cap del Garmin, Jonathan Vaughters. Segons aquests testimonis, Armstrong havia consumit prèviament EPO, testosterona i hormones del creixement fins a 1996. Els acusadors també van apuntar que Lance "els va proporcionar substàncies dopants, els va animar a consumir i a administrar productes o mètodes dopants, incloent EPO, transfusions de sang, testosterona i cortisona" entre 1999 i 2005, segons la USADA.
L'Agència Antidopatge diu també que hi ha "dades científiques" que demostren l'ús per part d'Armstrong de "manipulació de la sang incloent EPO o transfusions de sang" en el seu retorn al ciclisme el 2009 en el Tour de França.
Lance Armstrong va protagonitzar la trajectòria professional més espectacular del món del ciclisme, guanyant 7 Tours de França després d'haver superat un càncer, fins que va ser acusat de dopatge. El corredor nord-americà, nascut a Texas fa 40 anys, va entaular llavors una lluita judicial contra l'Agència per sostenir que mai s'havia dopat, però ahir va anunciar que renunciava a acudir a una comissió d'arbitratge per defensar-se dels càrrecs. "Hi ha moments en què un home de dir prou, i aquest moment ha arribat", confessava l'exciclista, que atribueix tot l'escàndol a "una cacera de bruixes". Armstrong va arribar a qualificar de "matons" als agents de la USADA.
A més d'Armstrong l'Agència també va acusar el director esportiu Johan Bruyneel, els metges Pedro Celaya Lezema, Luis García del Moral i Michele Ferrari i l'entrenador Pepe Martí. No obstant això, el nord-americà no va donar positiu en cap dels controls als quals es va sotmetre durant la seva carrera. "Durant els últims tres anys, he estat subjecte a una investigació criminal seguida per una caça de bruixes inconstitucional de Travis Tygart (president de la USADA). El peatge que això ha suposat per a la meva família, el meu treball i la meva fundació em porta a acabar amb aquest sense sentit", va explicar.
L'escàndol no va passar desapercebut durant l'etapa d'ahir de la Vuelta a Espanya. Alberto Contador va assegurar que prefereix no jutjar res fins que l'assumpte estigui completament acabat, encara que va dir que Armstrong "sempre va mostrar una fortalesa i un cap formidables".
Per la seva part, l'exciclista Fernando Escartín va precisar que no es consideraria "subcampió d'un Tour" després del que va passar ahir. I és que amb la decisió del nord-americà de no exercir el seu dret a recórrer els càrrecs de dopatge, Escartín pujaria un esglaó en la carrera de 1999, en la que va quedar tercer.
