Fi als dubtes. Fi a la preocupació. La sequera, tallada de soca-rel. I de Ferran Corominas, ja pràcticament ningú se'n recorda. No cal. Aquest Girona ha demostrat que té gol. I que el té molt ben repartit. L'empat estèril de la primera jornada amb el Sabadell (0-0) va quedar ahir enterrat amb una golejada sense precedents. Una tarda de glòria per als jugadors blanc-i-vermells, que van repartir-se cinc autèntics golassos que esborren qualsevol preocupació pel poder ofensiu i que demostren que, quan s'hi posa, aquesta plantilla té pólvora per estona.

La temporada passada, Ferran Corominas va erigir-se com un dels veritables artífexs de la miraculosa salvació del Girona. El davanter de Banyoles va signar 18 gols que van ajudar, en gran part, a mantenir l'equip a la categoria d'argent quan pràcticament tothom el veia enfonsat. La marxa de l'atacant a l'Elx va encendre la flama dels dubtes, que va convertir-se en una autèntica foguera quan el cap de setmana passat l'equip havia estat incapaç de veure porteria contra el Sabadell. "No em preocupa la falta de gol. Aquest equip té jugadors i qualitat suficient que així m'ho fa veure", valorava el tècnic Rubi un cop acabat el derbi amb els arlequinats. Una setmana després, els seus futbolistes li han donat la raó. I de quina manera.

El Girona signava ahir una de les millors actuacions des que és a Segona A. No només va guanyar a domicili, sinó que va fer-ho anotant cinc gols que porten la signatura de cinc jugadors diferents. I no gols qualssevol. El primer, un fort obús de David García des de la frontal que, després de fregar un defensa, va impactar al travesser per acabar botant a dins la porteria de Toño. El segon, una genial passada a l'espai cap a Juanlu Hens, que va definir a la perfecció i sense posar-se nerviós.

Benja, de nou titular, va anotar el tercer de la tarda després d'una brillant acció personal que el va deixar sol davant Toño. Allà, un toc subtil va ser suficient per situar la pilota al fons de la xarxa. Jandro, com fa un any, va treure's del barret una jugada marca de la casa, en la qual no només va desfer-se d'algun rival, sinó que va col·locar l'esfèrica lluny de l'abast del meta del Guadalajara.

La cirereta del pastís la va posar Eloi Amagat. Només feia uns minuts que era sobre la gespa quan el gironí va rebre una pilota al mig del camp, va trencar dos adversaris amb un cop de cintura i, veient el porter avançat, va marcar amb un xut llunyà i suau que va aixecar els aplaudiments del públic.