Luka Modric és, per fi, jugador del Reial Madrid. Setmanes després que el nom del jugador croat es relacionés amb el club blanc, l'operació va tancar-se ahir favorablement per totes dues bandes amb la presentació del futbolista, només un dia després que l'equip de Jose Mourinho confirmés el seu mal inici de temporada en perdre a Getafe (2-1). A canvi d'uns 35 milions d'euros, el conjunt de La Castellana incorpora un dels jugadors continentals més prometedors; una nova peça per a l'engranatge madridista, que encara no ha acabat de rutllar en aquest començament de curs.

Anomenat el "Cruyff dels Balcans" per la seva notable semblança amb Johan Cruyff, Modric (26 anys, 1,70 metres d'alçada), és un creador de joc d'indubtable classe, que busca als seus companys amb passades clares i a l'espai. L'excapità dels Spurs Jamie Redknapp el va definir així: "S'entrena com un dimoni i mai no es queixa, treballa amb i sense pilota al camp i pot desfer-se d'un defensor amb qualsevol passada o finta".

Els seus inicis no van ser gens fàcils. La seva família, desplaçada de la guerra croata en la dècada de 1990 per l'assassinat del seu avi per milicians serbis, vivia en hotels de la ciutat adriàtica de Zadar, el club en el qual jugava Modric. Allà va decidir quedar-se fins i tot després que els fos retornada la seva casa al poble de Zaton Obrovacki. "Els seus amics retornaven a les llars d'abans de la guerra i suggerien als meus pares que fessin el mateix, però ells contestaven que volien deixar que el seu fill es dediqués al que li agradava", va recordar Modric sobre aquesta època.

La mare va treballar com a cosidora i el pare, després de tornar de l'Exèrcit, va recalar com a tècnic aeronàutic a l'aeroport de Zadar. No sense dificultats, van finançar l'assistència de Modric a una escola per a talents. L'any 2000, es va incorporar al Dinamo, que tres anys després el va cedir al seu filial FK Zrinjski de Mostar, on, amb només 18 anys, va ser proclamat el millor jugador de la Lliga de Bòsnia i Hercegovina.

De tornada a Zagreb, va començar a jugar a l'Inter de Zapresic, amb el qual va signar un contracte per deu anys. El 2006, ja de nou en el Dinamo, va aconseguir tres lligues, dues copes i una supercopa. La seva explosió amb la samarreta de Croàcia va començar amb l'arribada d'Slaven Bilic com a seleccionador, qui li va encarregar portar el pes de l'equip, una confiança a la qual el jugador va respondre de sobres, com hereu de la Generació d'or de la dècada de 1990, que van liderar Davor Suker, Robert Prosinecki i Zvonimir Boban.

La seva actuació en l'Eurocopa de 2008 va atreure l'atenció de diversos clubs. Al final, va ser traspassat al Tottenham per 27 milions d'euros, la venda més cara d'un futbolista croat a l'estranger. La falta d'adaptació i les lesions no el van deixar rendir al seu més alt nivell a la Premier. Amb tot, el 2011 els aficionats del Tottenham el van proclamar el millor jugador del club.

A Modric, amb contracte fins al 2016, el va seduir en especial l'interès del Reial Madrid i va mantenir un pugna amb el seu club perquè el deixés marxar. Es va declarar en rebel·lia i el Tottenham li va imposar el 22 de juliol una sanció de 98.400 euros per no presentar-se a entrenar-se ni sumar-se a la concentració de l'equip. Vint-i-quatre hores després, el migcampista croat va tornar als entrenaments. El Tottenham va demanar 49,2 milions d'euros pel traspàs, però el Reial Madrid, segons els mitjans anglesos, va respondre amb una oferta 33,2 milions d'euros. En aquesta quantitat, més variables per objectius, s'ha tancat l'operació.

"Ha sigut un procés llarg però finalment he pogut venir. Estic molt content. És un gran honor i un orgull estar en el club més gran del món. Vull començar el més aviat possible; estic emocionat d'estar aquí", va declarar el jugador durant la seva presentació oficial. Lluirà el "19" -i no el "14" de Cruyff, el seu ídol-, vol guanyar "molts títols" i es veu preparat, fins i tot, per debutar demà a la Supercopa.