Anna Caula i Queralt Casas van tornar ahir a casa després d'haver-se proclamat diumenge a Hongria campiones d'Europa sub-20 de bàsquet tombant en la final Rússia (59-46). Aquesta nova medalla s'afegeix a una autèntica col·lecció de títols, sobretot en el cas de l'escorta de Bescanó. Encara no té ni 20 anys i ja és la líder consolidada de la generació de jugadores que ha de rellevar les Amaya Valdemoro, Elisa Aguilar i Laia Palau, entre d'altres. Casas ha viscut un estiu especialment excitant que va començar amb l'estada a les Lynx de Minnessota de la NBA femenina, va continuar amb el seu fitxatge pel Rivas i ha culminat ara amb un altre guardó europeu. La segona millor jugadora del continent el 2011 va ser la màxima anotadora de la final (17 punts) i escollida entre el cinc ideal del torneig.
"És veritat, ha estat un estiu molt intens però molt bo per a mi. L'experiència de Minnessota va ser espectacular, una de les millors de la meva vida, i la tornaria a repetir sense dubtar-ho; després, vistos els problemes econòmics del Mann Filter, em va sortir una bona oportunitat fitxant pel Rivas Ecópolis, i ara, finalment, ho hem tancat amb un altre or a l'Europeu", confessava Casas ahir a la tarda, ja de nou a Girona. Al seu costat, i també desbordant felicitat, hi havia l'entrenadora de l'Uni i també màxima responsable de la selecció espanyola sub-20, Anna Caula. Fa dues temporades ja havia tornat amb una plata d'un europeu on havia exercit d'assistent i l'any passat va guanyar l'or fent les mateixes funcions. A Hongria ha estat diferent: ella ha debutat com a màxima responsable d'una selecció espanyola, la tercera dona que ho aconsegueix després de Susana García i Maria Planas.
Als 41 anys Caula no sap si ha arribat al seu sostre. El que està clar és que, com Queralt Casas, el 2012 serà un any difícil d'oblidar perquè després de firmar la millor temporada de la història de l'Uni a la Lliga Femenina (terceres i classificades per a la Copa de la Reina i per a una Eurolliga femenina a la qual no participaran per problemes econòmics), ara li ha arribat un èxit internacional. "Si fa quatre anys em diuen que guanyaria un or en un europeu no m'ho hauria cregut", confessa. Caula es va iniciar en el bàsquet a les Dominiques i d'allà va passar al GEiEG. Es va haver de retirar prematurament per culpa d'una greu lesió de genoll als 26 anys, però allò li va obrir la porta a les banquetes. Després de dirigir diversos equips del Grup, va passar pel Banyoles i el Santa Eugènia abans d'arribar a l'Uni. La seva primera fita va ser l'ascens a l'elit i, posteriorment, també de la seva mà, l'equip ha firmat dos cinquens llocs i un tercer.
L'entrenadora continua compaginant el bàsquet amb la feina i pensa que podrà seguir-ho fent. Alerta que aquesta temporada l'Uni buscarà "mantenir el bon gust de boca de la temporada passada i la il·lusió que es va generar entre els aficionats" i va admetre que per consolidar el projecte el següent pas seria poder fer el salt a Europa "tot i que això no depèn de nosaltres directament i sí de l'aspecte econòmic".
A l'Europeu d'Hongria Espanya ha demostrat una notable superioritat respecte a la resta de rivals i només va patir en els quarts de final contra França. Tant Queralt Casas com Anna Caula admeten sense embuts que allà, guanyant aquell partit per la mínima (55-53), van fer un pas de gegant cap al títol. L'entrenadora confessa que els darrers segons van ser "els més llargs de la seva vida" ja que la selecció francesa va disposar d'un últim triple que per fortuna no va entrar. Casas recorda que les semifinals amb Turquia van ser més còmodes i destaca que va veure l'equip "amb confiança" tot el torneig. I ara què? Uns pocs dies de vacances i a pensar en la lliga. Una a Madrid i l'altra a Girona.
