El Reial Madrid va recuperar la millor de les seves versions en 45 minuts d'allau per remuntar al Barcelona a la final de la Supercopa d'Espanya (2-1), conquerir el primer títol de la temporada i tacar l'inici de l'etapa de Tito Vilanova.

El soroll extern es rebaixa i el futbol s'imposa. Dos estils diferents però igual d'eficaços. Del toc preciosista culer al joc directe madridista. Les ganes d'aixecar-se d'un pèssim inici de temporada van guiar al Reial Madrid. Va mossegar dalt des de l'inici. Va pressionar unit. Va fer sentir-se incòmodes als cervells del Barça, que estava desfigurat.

En l'escalfament es va lesionar Dani Alves. Va jugar Adriano canviat de banda. Era el flanc feble per on atacar i els blancs el van explotar al màxim. Higuaín es va moure com peix a l'aigua en una nit nefasta dels centrals barcelonistes. Va perdonar la primera. Als set minuts Víctor Valdés començava a assumir que tindria molt treball. Amb el peu va treure el mà a mà.

Sense senyals de millora del Barcelona, amb Xavi allunyat de la pilota, el futbol directe va tenir el seu premi. Una pilota llarg de Pepe va trobar una greu errada de Mascherano. Va mesurar malament, quan es va girar buscant la pilota era tard. Higuaín va aprofitar el regal i va superar Valdés. El gol per capgirar l'eliminatòria ja el tenia el Reial Madrid. Mourinho havia de decidir què fer. No va tenir dubtes. Tenia al seu gran rival grogui. Era el moment de noquejar-lo. Una altra pilota llarga, una nova indecisió del central, en aquest cas Piqué, va permetre a Cristiano emportar-se la pilota d'esperó. Valdés no va sortir i el portuguès va tenir temps per controlar la pilota dins de l'àrea i deixar anar una fuetada a la xarxa.

Tito Vilanova assistia impassible davant la pitjor imatge del Barcelona en anys. Va esbufegar al veure que Mateu Lahoz anul·lava el tercer del Reial Madrid. Una falta lateral la va rematar de cap a gol Sergio Ramos. L'àrbitre va veure falta de Pepe a Mascherano en el salt.

La resurrecció blanca va poder trobar el premi d'una golejada d'escàndol al descans però Higuaín va perdonar. En ple allau va tenir dues ocasions claríssimes. Dos errors defensius blaugranes havien costat dos gols. El tercer, una expulsió. Als 28 minuts Adriano va enderrocar a Cristiano quan marxava sol amb velocitat. Mourinho havia demanat públicament als seus futbolistes que mostressin la seva actitud. Els havia plantejat un pols i s'ho van guanyar. Va aconseguir augmentar la ja per si mateix alta motivació d'un clàssic. Res a veure amb la imatge de Getafe.

Però si alguna cosa li sobra al Barça i a les seves estrelles és l'orgull. Quan va veure que seguia en peu malgrat el bany, que Khedira, Özil i Di María se sumaven a Higuaín perdonant ocasions, es va aixecar gràcies a Iniesta i l'enganxada de Messi. El primer tret a la porteria de Casillas va ser gol. Una falta ajustada al pal, un cop d'esquerra inabastable.

D'estar desfigurat el Barça va passar a recuperar la seva identitat. El primer acte va acabar amb una fuetada de Cristiano de 25 metres que va fregar el pal. Després del descans aquesta agressivitat va anar perdent segons es va rebaixar el físic. El Reial Madrid va passar a córrer després de la pilota. Els rondos blaugranes el van fer recular metres.

El duel va perdre espectacularitat i va guanyar en control. Semblava que l'equip que estava en inferioritat numèrica sobre la gespa era el Reial Madrid. Era impossible mantenir el ritme del primer acte. Va decaure l'equip de Jose Mourinho i el va acabar salvant el seu habitual sant. Iker Casillas va haver d'aparèixer per frenar al futbolista rival en millor forma. Pedro la va tenir després d'una passada de de tiralínies de Xavi; Iker la va treure a sota, amb els peus. En el seu segon intent se'n va anar en velocitat de Sergio Ramos però no va trobar el forat per superar al capità blanc.

L'atac del Reial Madrid va desaparèixer amb Özil. Alguna acció d'orgull, com la que va treure Valdés a Khedira i la que de nou va perdonar Higuaín, qui amb tot a favor seu va disparar al pal davant la tímida pressió d'un Mascherano ja superat. Prou en tenia ja amb defensar. No hi havia benzina per a més. Sergio Ramos salvava una acció clara de Jordi Alba que va retallar a Casillas en velocitat.

El títol semblava que podia acabar-se decidint per només algun petit detall. Vilanova va fer debutar Song a la medil·lar en substitució de Sergio Busquets i va fabricar un problema amb Cesc Fàbregas, de nou avançat per Tello en la rotació de canvis en un clàssic.

Li mancava només un gol al Barcelona i, per sorpresa, Fàbregas i David Villa, els homes amb més gol que no havien sortit d'inici, es van quedar a la banqueta. Però la van tenir justament els més joves. A Tello i Montoya se'ls va fer de nit davant Casillas. I l'últim intent Messi va enviar un tret ajustadíssim que va fregar el pal, mentre Luka Modric va poder fer més gran el triomf després de deixar bones sensacions en la seva estrena.