El Barça va aconseguir anit l'objectiu de mínims que perseguia davant la imminent aturada per partits internacionals, en sumar el novè punt després de derrotar un València (1-0) gris, que va tenir pocs arguments ofensius, tots ells concentrats en els últims minuts de partit.
A l'equip blaugrana li va costar trobar el ritme contra un València molt poblat al centre del camp que va fer una aposta habitual contra els barcelonistes; tirar pilotes llargues perquè Soldado mirés de treure'n profit. En els primers minuts l'ariet valencianista va matar una pilota que va enviar de rosca fregant el pal de la porteria de Valdés, en el que va ser el primer avís visitant quan el Barça encara no s'havia tret la son de les orelles.
El partit del Madrid de la Supercopa, i sobretot els dos gols que va encaixar l'equip de Tito Vilanova, va estar molt present en la ment dels barcelonistes, que van anar a totes les pilotes llargues sense concedir un metre. Després d'un quart d'hora sense tenir la pilota, el Barça va començar a encadenar accions de mèrit, gràcies en part per la banda d'un explosiu i confiat Pedro, que se les jugava totes.
Amb un Cesc atent en el moviment de la pilota en l'eix, l'equip va treure profit de la mobilitat que oferia Messi i per les bandes Pedro i Alexis, davant un sistema molt defensiu que va proposar un València que a poc a poc començava a recular, a cedir metres en veure's sobrepassat.
El camerunès Song, en funcions de Sergio Busquets (a la banqueta), es va atrevir amb pilotades ?llargues, com una que va posar a prova Diego Alves, que va haver de sortir de l'àrea per tallar el perill davant la presència de Pedro. En una bona combinació d'Alexis i Adriano, el brasiler va enviar una pilota que Messi va rematar sense gaire estètica; no així dos minuts després, quan en una altra centrada l'argentí va connectar una rematada de cap que Diego Alves va neutralitzar amb una gran intervenció.
Obra d'art d'Adriano
En la insistència blaugrana es començava a dibuixar un gol que va arribar després d'un gran xut obra d'Adriano des del vèrtex de l'àrea, davant el qual no va poder fer res el porter valencianista, que sí va estar novament immens un minut després del gol, quan va sortir amb tot per tapar tots els buits en un xut de Pedro.
Abans de la mitja hora, el Barça hauria pogut sentenciar en un instant en el qual tenia el València KO, però quan Messi va passar una pilota franca a Cesc, aquest no va saber resoldre davant Diego Alves, enviant la pilota tova al pal i després fora per la línia de fons.
Els primers minuts de la segona meitat van ser per a un València que va apostar per l'elaboració, més que no pas per la passada a llarga distància. Va ser llavors quan Jonas ho va intentar, però la pilota va rebotar al cos de Piqué, anit omnipresent.
Alexis necessitava una gran jugada i Cesc un gol perquè el públic deixés de mirar-los amb certa desconfiança. El xilè la va dibuixar dins de l'àrea en el minut 50 de partit i el català va tornar a fallar un gol cantat en la rematada. Va ser la sentència per al d'Arenys de Mar, que poc després va ser substituït amb cara de pomes agres per un Iniesta molt mòbil però poc encertat. Va començar el temor a córrer pel cos dels barcelonistes; el València s'hi feia més i mossegava -se li va anul·lar un gol a Víctor Ruiz per un suposat fora de joc en el servei d'una falta-, i Jordi Roura, ahir substitut del sancionat Tito Vilanova, va creure que el manxec era la millor solució perquè el mig del camp, massa encallat fins llavors, comencés a carburar.
El València, amb dues línies ben clares i juntes, aguantava veient com la pilota anava d'un lloc a un altre sense poder interceptar-la; a l'espera que jugadors com Tino Costa, Feghouli o Jonas la captu i intentessin crear perill, encara que sense gaire encert. Va ser amb un doble canvi en el 77, amb l'entrada de Gago i Viera, que el València va començar a creure-s'ho. Llavors, quan no li va arribar les opcions per l'elaboració, l'equip de Pellegrino va intentar-ho amb les jugades per alt, ja fos de falta o de córner, però sense encert, com en una rematada de Víctor Ruiz a la sortida d'un córner, que se'n va anar lleugerament alta quan s'encetava el temps afegit.
