Encara no s'havia arribat al tercer minut del partit: Chus Herrero va dubtar davant Thievy i va acabar perdent una pilota just a la frontal que hauria pogut resultar letal per al Girona si l'exdavanter de l'Espanyol hagués sabut què fer amb el regal. Va ser l'única gran errada defensiva dels gironins en tot el partit. No n'hi va haver cap més. Ni una. Solvent al darrere, el Girona va oblidar les angoixes dels dos últims partits per posar-se a jugar a futbol. I d'això el Girona en té molt, i del bo. Felipe, Jofre, Jandro, Juanlu, Tébar... Alliberats de la por d'encaixar un nou "gol estúpid", els gironins varen brodar el futbol contra un Las Palmas que es va passar els noranta minuts perseguint la pilota.
Fent de les seves mancances, un davanter centre consolidat, la seva millor virtud -Felipe jugant de fals nou-, el Girona va fer un futbol ofensiu brillant amb molts jugadors de talent associant-se i buscants els espais al davant per acabar guanyant amb un contundent 5-0 i la millor demostració de futbol que es recorda en temps a Montilivi.
La seguretat defensiva; un migcamp que mana que jugui Garmendia o el jove Pere Pons, i els petits talents que s'associen a davant, conformen el Girona que tothom somia; el que ahir, en paraules del tècnic rival Sergio Lobera, va "humiliar" el Las Palmas i el que ja té deu punts després de cinc jornades. Una quantitat inesperada per a molts però real, i que encara que també permet fer volar coloms, no deixen de ser, i no és poc, una mica menys de la cinquena part dels que es necessiten per aconseguir la permanència.
El Las Palmas arribava a Girona una mica més animat. Dimecres haviapassat ronda a la Copa, eliminant el Xerez (0-1) a domicili, però a l'entorn del club canari dibuixaven ràpidament un parelal·lisme amb el que havia estat el Girona en els dos darrers partits abans d'ahir. "Juguem bé, però fem moltes errades en defensa". I la veritat és que ahir el Las Palmas no es va trobar amb un bon rival per mirar de fer créixer la seva defensa. Jugant sense un davanter centre pur, amb Felipe brillant com a fals nou, el Girona va fer la millor primera part que es recorda en temps a Montilivi a partir d'una gran mobilitat en atac i amb un control tota de la pilota que va castigar els habilidosos migcampistes canaris a passar-se els minuts corrent, perseguint-la.
L'equip de Sergio Lobera, extècnic del Ceuta i a qui moltes travesses situaven aquest estiu com a possible ajudant de Tito Vilanova al primer equip del Barça, no tenia la pilota. I sense ella la qualitat de Momo, Vitolo i Thievy serveix per ben poca cosa. En canvi, el Girona la posseïa. I, a més, tenia clar com fer-la servir. L'associació de Jofre, ahir titular a la banda esquerra, amb el permanentment protagonista Felipe Sanchón va provocar un maldecap constant a Aythami, un lateral dret seguit per molts clubs de Primera, i a la resta de la defensa canària que, sense tenir un davanter de referència per marcar, va tenir problemes per entendre la velocitat gironina. En els primers minuts, Felipe ja va recollir una bona assistència de Jofre a l'àrea petita. El barceloní no la va saber aprofitar, però tot i que no aconseguís rematar en aquella primera oportunitat, va obrir la porta a dos minuts bojos per als aficionats de Montilivi que varen veure tres clares opcions més de marcar del Girona. Una nova jugada des de la banda esquerra va acabar amb el porter Barbosa enviant a córner un xut de Jandro; el servei des de la cantonada el va rematar de cap Joseba Garmendia al travesser; i, només uns segons més tard, una errada del central colombià Murillo va obligar Barbosa a sortir als peus de Jandro, que ja encarava la porteria tot sol.
Un parell de minuts de bogeria que es podien traslladar perfectament amb la resta de partit del Girona. Els de Rubi varen aconseguir generar oportunitats de manera constant, amb Felipe i i Jofre guanyant l'esquena de manera sagnant per a la defensa canària, o amb la impactant incorporació des del darrere de Marcos Tébar per recollir una nova centrada de Felipe i marcar l'1-0 amb una gran volea creuada empalmant la pilota lluny de l'abast de Barbosa (minut 19). El millor futbol del Girona ja tenia traducció al marcador, el públic gaudia, i l'equip aconseguia, fins i tot, no acusar cops tan durs com la lesió de Joseba Garmendia.
L'entrada de Pere Pons
El migcampista basc es va fer una distensió al genoll (dues/tres setmanes de baixa), que deixava el doble pivot amb només Marcos Tébar i el jove gironí Pere Pons, que com ja havia fet dimecres a Gijón, va tornar a tenir ahir minuts per demostrar que pot jugar a Segona Divisió. I ho va fer sobradament. Amb el migcampista de Sant Marti Vell sobre el camp, l'equip va acabar de completar una grandíssima primera part amb un altre gol, Felipe (31'), però amb mèrits suficients per haver-ne fet molts més. L'ahir teòric davanter centre del Girona va fer una desmarcada a l'esquena dels dos centrals, just pel mig de Murillo i David García, que Jofre va veure perfectament per enviar-li una pilota que el barceloní va definir perfectament. Barbosa en aquells moments ja desitjava marxar un altre cop a Las Palmas. Juanlu encara hauria pogut marcar el tercer gol abans del descans, va xutar massa creuat, però el Girona s'estava exhibint i, a sobre, els jugadors de Rubi varen tenir la generostitat de no baixar massa el ritme a la segona meitat tot i que els canaris ja havien demostrat que no tenien idees per capgirar el resultat.
Sergio Lobera va fer dos canvis al descans, posant més gent a davant (Chrisantus), però els gironins volien acabar d'embolicar bé el regal que estaven fent als pocs més de tres-mil aficionats que varen decidir anar ahir a Montilivi. Només de començar la segona meitat, Luso Delgado ja va rematar un pèl massa alt a la sortida d'un córner, però sis minuts més tard Jofre posaria més color al seu brillant partit amb un gran gol amb la cama dreta des del vèrtex de l'àrea. Un detall tècnic del lleidatà que tancava el partit ja de manera definitiva tot i que, com no, Felipe Sanchón, tornaria a reclamar la seva quota de protagonisme. La que correspon al millor jugador del partit. Amb l'ajuda del central David García, Felipe (així ho va establir l'acta) marcava el seu segon gol a centrada de Juanlu. Era el 4-0 quan encara faltaven més de 25 minuts i Rubi ja pensava en Còrdova. Felipe i Jandro varen anar a descansar i, sortint des de la banqueta, Ion Velez tindria la seva oportunitat per reinvindicar-se marcant el cinquè i definitiu gol.
