La fe mou muntanyes. O això diuen. Les mogui o no, el que és del tot cert és que gràcies a la fe el Llagostera no va tornar ahir de buit de Sant Andreu del Palomar. Les va passar magres, va deixar escapar alguna o altra bona oportunitat i va arribar a veure's contra les cordes quan el temps s'anava exhaurint. Però va saber reaccionar. I a temps. Si l'anterior setmana remuntava un marcador advers a casa contra el Reus, ahir pràcticament va fer el mateix al Narcís Sala, igualant un 2-0 per acabar empatant (2-2) i tornant cap a casa amb un punt sota el braç.
Els canvis de la segona meitat, sobretot l'entrada de Marc Serramitja, així com també la capacitat de reacció i la manca de concentració dels andreuens, van donar un veritable cop de mà al Llagostera. Ben a prop es veia a venir la segona derrota de la temporada, però Oriol Alsina va moure fitxa i els jugadors van respondre a la ?perfecció. La remuntada va quedar-se a mitges, però, com a ?mínim, va servir per sumar un punt que manté els blaugranes a la part alta. El central Azparren en pròpia porteria i Serramitja van situar en només tres minuts el 2-2 definitiu. I això que les coses se'ls havien complicat de valent als gironins quan David Prats, primer, i Quim Araújo, segon, semblaven deixar el partit sentenciat al segon temps.
No va ser el millor partit del Llagostera. Ni de bon tros. Però no sempre cal una exhibició per puntuar. Ahir va ser-ne un clar exemple. Bé en defensa, organitzat al mig del camp i decidiu en atac quan va ser necessari, l'equip blaugrana va salvar els mobles contra un Sant Andreu voluntariós, que va saber aprofitar les seves ocasions quan les va tenir, però sense capacitat de resposta davant les clatellades que el seu rival li va etzibar en el tram final de partit. Primera part ensopida, sense gaire dinamisme. Primer temps gris; molt de migcampisme i poques arribades, encara que els llagosterencs van avisar que no havien vingut a passejar-se al Narcís Sala, on ja van guanyar l'any passat (0-1) i on també ho van fer aquesta temporada a la Copa Catalunya.
Si la precisió i la sort s'haguessin alineat al costat dels d'Oriol Alsina, de ben segur que el marcador s'hauria mogut abans del descans. Sobretot quan Planagumà, de nou titular a la punta d'atac blaugrana, va etzibar un fort xut des de la distància que va deixar tremolant el travesser de la porteria de Morales. Era el minut 23, però ja abans el mateix protagonista va estar a punt d'engaltar un xut que, si l'arriba a connectar, hauria obligat el porter local a esforçar-se. El defensa Aimar, al quart d'hora, va rematar fora en una acció d'estratègia, mentre que Morales va haver d'aturar una estona després un xut creuat de Granell, ahir titular al mig del camp.
Ocasions, però no pas un monòleg, ja que el Sant Andreu també hi va dir la seva. I és que per alguna cosa l'equip quadribarrat no ha perdut cap dels partits que ha disputat fins ara. No només per una bona defensa, sinó perquè també sap colpejar quan en té ocasió. Ho va provar el conjunt de Piti Belmonte, que tenia la baixa d'Edgar, el seu golejador per excel·lència. Quim Araújo, el seu substitut en atac, va protagonitzar una bona oportunitat al minut 14, quan gràcies a la seva velocitat va plantar-se a l'àrea llagosterenca, des d'on va enviar un xut a les mans de Wilfred. Poc abans, David Prats va obligar Tito a taponar un fort xut que anava dirigit cap a la porteria gironina.
Faltava una guspira, una espurna, quelcom que dinamités el partit, fins llavors un pèl avorrit. Va trigar a arribar, però ho va fer. No va ser en l'acció més clara, tampoc en l'oportunitat més clamorosa. Però va arribar. David Prats, el més llest de la classe, va aprofitar una pilota tova que la defensa del Llagotera no va saber refusar, per afusellar Wilfred i despertar així els espectadors del Narcís Sala. S'avançava el Sant Andreu, mal ?panorama per als blaugrana. L'entrada de Nico i Àlex Moreno no acabava de fer l'efecte desitjat, així que Oriol Alsina va decidir esgotar els canvis i donar l'alternativa a Marc Serramitja, un dels protagonistes del partit, sacrificant un defensa.
Jugada arriscada del tècnic. Sobretot quan Quim Araújo ho va aprofitar per marcar el 2-0 i deixar l'escenari encara més coll amunt. Però el Llagostera no va deixar de creure-hi i va tirar de fe. La reacció va ser ràpida, molt ràpida. Primer, una centrada des de la dreta de Serramitja la va introduir el central Azparren a la seva pròpia porteria; després, quan només havien passat tres minuts del 2-1, era el mateix Serramitja qui anivellava de nou la balança. El de la Cellera de Ter, tot entrant per l'esquerra, va picar la pilota per sobre la sortida de Morales, introduint la bimba al fons de la porteria.
Quedaven encara poc més de 10 minuts per al final, però el que semblava feia ben poc un daltabaix s'havia arreglat en un tres i no res. I més que hauria pogut somriure el Llagostera si, poc després, Morales no hagués hagut d'aparèixer per repel·lir un bon xut d'Àlex Moreno.
