Les jugadores de l'Uni entrenaven ahir al matí al pavelló de Fontajau. Anna Caula dirigia, amb l'ajuda de l'exjugador Xavi Fernández, una de les primeres sessions per preparar el proper partit contra el Burgos. Sobre els seu caps, penjat del sostre del desert pavelló gironí, un gran marcador de quatre cares amb pantalles gegants, i més de 3.000 quilos de pes, que les jugadores de l'Spar Uni no podran consultar dissabte. El marcador no s'engegarà. Ni dissabte, ni cap altre dia perquè una de les grans "joguines" de l'etapa d'opulència del bàsquet gironí, la d'Akasavayu, fa gairebé cinc anys que està apagat. L'antic CB Girona va abandonar l'ACB el juliol del 2008 i, un parell de mesos abans, el 18 de maig, l'equip que entrenava Pedro Martínez guanyava el Joventut en el segon partit dels quarts de final del "play-off" pel títol. L'Akasvayu ja no jugaria cap més partit a Fontajau Els vint-i-cinc punts de Marc Gasol, amb un impactant 44 de valoració, varen ser la darrera estadística que s'ha vist en aquell marcador. De fet, no s'ha tornat a encendre mai més.
La temporada següent a la del final del CB Girona, el Sant Josep i l'Uni es varen convertir en els usuaris del pavelló. Llavors, l'equip masculí jugava a LEB Bronze i les noies d'Anna Caula a Lliga Femenina-2 i, lògicament, varen fer la consulta als responsables de l'Ajuntament, llavors amb Anna Pagans al capdavant, sobre si el podien utilitzar. "Ens hauria costat uns 800 euros per partit, perquè havien de venir uns tècnics especialitzats que el feien anar", explica Pere Puig, director esportiu de l'Uni, mentre que al president del Sant Josep, Francesc Ferroni, li sembla recordar que llavors "el marcador ja estava reclamat per alguna entitat bancària". Fos per un motiu o un altre, la realitat és que cap dels dos clubs ha fet servir mai aquest gran videomarcador que, ara sí, passats gairebé cinc anys, està immers de ple en una situació fortament judicialitzada i amb els administradors intentant que sigui despenjat. "A principis de la temporada passada, ens van dir que hi havia la possibilitat de baixar-lo, però allò no es va concretar i no ens han dit res més", explica la regidora d'Esports de Girona, Isabel Muradàs, que remarca que el cost de l'operació de desmuntatge pujaria al voltant de 30.000 euros i que, perquè tot lligués correctament, els administradors judicials haurien d'haver trobat una empresa disposada a comprar el marcador.
El marcador no va ser mai propietat del CB Girona. Ni tant sols de la immobiliària Akasvayu. El giny va arribar a Fontajau el novembre del 2005, primer any de Josep Amat com a patrocinador del club i coincidint amb una victòria de l'equip d'Edu Torres contra el Bilbao, a través d'Akasvayu Sport Management. Aquesta societat, creada per Josep Amat aquell mateix setembre, servia per vehicular alguna de les aportacions que el llavors patrocinador del bàsquet gironí feia al club. Era un vehicle paral·lel al CB Girona per poder firmar contractes, especialment d'imatge i publicitaris, d'algunes de les grans estrelles que arribaven en aquells anys a Fontajau. A més de contractes d'imatges de jugadors, i altres temes, Akasvayu Sport Management també va aportar, a través d'un leasing, el gran videomarcador que va ser adquirit a l'empresa Odeco, que llavors tenia l'exjugador del Barça, Epi II, com a cara visible a nivell comercial. El costat total del marcador s'enfilava al voltant dels 600.000 euros.
Akasvayu Sport Management ha seguit el mateix camí que la majoria d'empreses de Josep Amat. Aquell constructor que va revolucionar el patrocini esportiu a Catalunya viu ara d'un parell de negocis de restauració a Barcelona i tot el que portava el nom Akasvayu ha acabat entrant en processos de liquidació. L'empresa que va portar el marcador a Fontajau està ara en mans d'un administrador judicial que, ja fa temps, va demanar a l'Ajuntament de Girona despensar el pesat giny electrònic per recuperar algun diner. El problema, però, és que baixar el marcador és una operació molt complexa, fa anys que es fa, i entre d'altres coses, és necessari primer treure tot el parquet de la pista central. Els més de 3.000 quilos de pes del marcador no poden ser aguantats per un parquet com el de Fontajau. En algun moment de l'època ACB ja s'havia plantejat l'opció de baixar el marcador per solucionar algun problema tècnic, però el problema sempre va ser el cost del procés i de desmuntar i tornar a col·locar el parquet. Aquests anomenats problemes tècnics varen arribar, en més d'una oportunitat, pel costum que varen agafar alguns jugadors, diuen que sobretot dels equips estrangers en l'any de la FIBA Cup, de "jugar" a tirar pilotes enlaire amb l'objectiu de posar-la a dins de l'espai buit que hi ha entre les quatre pantalles gegants del marcador.
El joc de tirar pilotes dins
Si mai es baixa el marcador es recuperaran força pilotes de bàsquet del seu interior, perquè, sobretot en l'any de la FIBA Cup, en els entrenaments d'alguns equips estrangers, va ser habitual un joc que consistia en fer "bàsquet" al marcador. La part de dins, entre les quatre pantalles, és buida i per la part superior s'hi poden introduir pilotes. Aquest va ser un dels motius que, segurament, va provocar els problemes que alguns cops va tenir el marcador en el seu moment.
