Era un dia per a la il·lusió, per als somriures i perquè el Girona celebrés la diada de Reis amb una victòria davant l'Almeria que hauria retornat l'equip al segon lloc de la classificació. El partit anava camí de seguir aquest guió idíl·lic i l'afició es fregava les mans veient com els de Rubi no han perdut ni l'espurna ni la fe d'abans de l'aturada per les vacances de Nadal. Intens, agressiu, vertical i amb confiança. El Girona va començar el 2013 amb les mateixes bones sensacions sobre la gespa que el 2012 però en futbol a vegades la festa no és rodona. És la màgia d'aquest esport, la mateixa que va fer que al Miniestadi Luso empatés un partit perdut en l'afegit. Ahir tocava perdre. Només així s'entén que després de tenir contra les cordes l'Almeria durant bona part del partit i de veure com Felipe Sanchón i Acuña desaprofitaven dues claríssimes ocasions per marcar, en la darrera jugada del matx un cop de cap de Chumbi llancés per terra tota la feina dels blanc-i-vermells i fes volar els tres punts de l'estadi. "Amb cara de babau", reconeixia que se n'anava a obrir regals el paraguaià Acuña al final del partit. I és que el gerro d'aigua freda al segon dels tres minuts de temps extra va ser majúscul. La derrota fa mal, sí, sobretot per la manera com va arribar, però aquest Girona ha demostrat durant la temporada que sap refer-se de cops així.

La derrota d'ahir, la segona a casa de la temporada, va ser semblant a la del dia de l'Elx, on el Girona ho va fer tot per guanyar i els alacantins van endur-se el triomf amb una sola rematada a porta. L'Almeria, amb molt d'ofici i també un grapat de qualitat, va plantejar un partit ofensiu, a tenir la pilota amb Charles i Soriano a dalt i un altre davanter com Jonathan Sundy a la banda dreta. De pilota en van tenir un munt, sí, però d'oportunitats en van generar ben poques. D'entrada una de les consignes de Xabi Gracia va ser assecar Jandro a base de faltetes per tal que no pogués desplegar el seu joc habitual. L'asturià, però, se'n va sortir i va servir de pilotes Benja i Felipe. En una d'aquestes Benja, després d'un bonic barret sobre Silva, a punt va estar de batre Esteban. El davanter donava feina als centrals andalusos que patien per aturar-lo. Amb tot, Benja ahir no va veure porteria. Tampoc Felipe Sanchón, que, al límit de la mitja part, es va plantar sol davant Esteban en un contracop però va enviar la pilota a la cama del porter. Encara hi hauria temps perquè Luso, en una jugada de pissarra, rematés als núvols, sol des del punt de la frontal petita, en una acció d'estratègia. Un gol abans del descans hauria donat molta serenor a un Girona un xic incòmode sense la possessió.

Ja a la represa i amb l'entrada d'Acuña i Jofre al camp, l'equip va guanyar en verticalitat. Jandro seguia desfent-se dels marcatges de Verza i esquivant les coces de Pellerano com podia i generava perill quan apareixia. Així arribaria una centrada de Jofre que no va trobar rematador i una altra de Juanlu Hens que va rebutjar la defensa. El Girona no defallia a la recerca d'un gol pel qual estava fent mèrits més que suficients. I Acuña la tindria. Tant o més clara que la de Felipe va ser l'ocasió del paraguaià. Sol davant Esteban tampoc va saber batre el porter asturià. Restaven els minuts de les escombraries i ambdós equips començaven a donar per bo l'empat a zero. Amb més fe que res més, Gracia va fer entrar al camp els joves Abel Molinero i Chumbi per veure si sonava la flauta. I va sonar. Pocs segons després que el quart àrbitre ensenyés el cartellet amb tres minuts d'afegit, Valdés Aller va assenyalar una rigorosa falta de Tébar a Soriano. El llançament a l'àrea va trobar Chumbi, que, de cap, va rematar al fons de la xarxa de Mallo. Les cares de ràbia dels jugadors gironins ho deien tot. Ja no hi havia temps per a la reacció.