Jandro ja ha disputat més d'un centenar de partits amb la samarreta del Girona FC, incloent Lliga i Copa del Rei. El migcampista de Mieres farà trenta-quatre anys el pròxim mes de febrer i potser per això, perquè acumula anys i experiència, a Girona ha tornat a demostrar en tres temporades com es juga a futbol i la màgia que tenen els grans jugadors d'aquest esport.
Ningú es deu explicar encara per què l'Elx se'l va deixar perdre a mitjan 2010, fet que va propiciar la seva arribada a Montilivi, però aquestes coses passen en el món del futbol i a Girona, aquesta vegada, hem de donar gràcies.
L'asturià, tímid i poc donat a les grans parafernàlies fora del camp, ha estat en aquestes tres campanyes el guia del futbol del Girona FC. Ha ensenyat als menuts com es toca la pilota i als grans, com entén ell el futbol. Una barreja a cavall d'una gran tècnica, una visió espectacular de la jugada i un punt de murri per fer ballar els rivals i que permet habilitar els companys. I no només això, amb tres ?campa?nyes és també el màxim golejador del Girona FC a Segona A amb un total 24 gols.
Per això s'entén que en el seu dia debutés amb el primer equip del València. De fet, a ell la Primera Divisió no li és desconeguda perquè hi ha jugat pràcticament una cinquantena de partits entre el mateix conjunt valencianista, el Celta i l'Alabés. Amb els de Vitòria, com havia fet també amb l'Albacete, hi va pujar a Primera. I a la seva terra diuen allò de: "no hay dos sin tres".
Marcos Tébar també
El madrileny serà el següent que també arribarà a ser centenari amb el Girona FC. Ahir va jugar el seu dinovè partit a la lliga i el 98 en les quatre temporades, no senceres, que porta a Montilivi. Per tant, si no hi ha contratemps d'aquí a quinze dies contra el Sabadell podrà bufar cent espelmes. Quan va arribar, enmig dels reforços del mercat d'hivern, estava tapat per Matamala i Dorca. Era només un jovenet del Real Madrid que venia a donar relleus puntuals. La marxa del de Vilobí al Recreativo li va donar més protagonisme i es va començar a fer imprescindible a l'equip al costat de Dorca.
I després de dos anys i mig, l'escàner del Girona, l'home per qui passen la majoria de pilotes en la transició de la defensa a l'atac, s'ha convertit en el germà gran del doble pivot. Ha acollit Luso i l'ha fet un altre jugador. S'entenen i l'equip ho nota.
El pròxim febrer, Marcos Tébar farà 26 anys, els tres darrers dels quals els haurà passat a Girona. En aquest temps haurà estat capaç de canviar aquella etiqueta de migcampista que Mourinho no va voler després d'una gira pels Estats Units i de jugador que va arribar traspassat per un euro; per la d'un futbolista de joc privilegiat.
Ja ningú li discuteix la qualitat, ni tampoc el lideratge al mig del camp, i ell segueix embolcallant el seu futbol amb un tracte especial per la pilota, que mou a una velocitat com pocs saben fer-ho. I Montilivi ha estat testimoni d'aquest creixement.
