De la feixuga gala de la FIFA (per què les cerimònies de lliurament de premis, ja siguin cinematogràfics, literaris o de bellesa, mai es fan creditores a un guardó per la seva posada en escena, excepció feta de les que organitza i presenta el gran Andreu Buenafuente?: misteris de l'art); de la faràndula futbolera, deia, celebrada l'altra tarda a Zuric va resultar guanyador per golejada el futbol espanyol. Sí que va faltar que li lliuressin el premi ?d'en?giny i gràcia a l'enlluernador Ángel María Villar. Però tot arribarà. I sortirà a recollir-lo Pedro Cortés, a poc que el president de la Federació Espanyola estigui ocupat o indisposat. Temps al temps.

Per als que, com José María del Nido o Fernando Roig, neguen que la d'aquí sigui la millor Lliga del món i prediquen l'adveniment de grans catàstrofes al futbol espanyol, per la seva falta d'espectacularitat, els premis que la FIFA acaba de lliurar suposen un sonor mastegot a tota la cara d'aquests malastrucs. Els tres millors jugadors del món militen en aquesta Lliga i els onze que integren l'equip ideal del planeta, elegits tots ells per votació, s'exhibeixen cada setmana en els camps espanyols. La Lliga flaqueja? És evident que quant al seu nivell tècnic, en absolut. Al contrari: el futbol que s'exhibeix a Espanya no s'observa en cap altre campionat, perquè aquí militen els jugadors amb més nivell tècnic i cap més ben dotat.

Passa, no obstant això, que la Lliga no es publicita com la Premier; ni es transmet televisivament amb la qualitat de realització de la Serie A; ni en els estadis espanyols es registra l'ambient que acull els partits de la Bundeslliga... En definitiva: qualsevol d'aquests tornejos es ven millor com a espectacle integral. Aquí, en aquest aspecte, la LFP encara deixa molt a desitjar. Segurament perquè, com passa amb els clubs que regenten Roig i Del Nido, cadascú mira pel seu propi interès i no hi ha manera que els equips es posin d'acord per explotar conjuntament aquest producte d'enorme impacte comercial anomenat futbol.

A cap d'aquests dos presidents, l'andalús i el valencià, els haurà fet gaire gràcia els veredictes donats a conèixer l'altra tarda per la FIFA. És normal. En els repartiments de premis, mai no plou a gust de tothom. Només va caler observar la ganyota de desaprovació de Ronaldo, quan Cannavaro va cantar la grossa per a Messi. O la cara greu de Jesús Álvarez en introduir el tema en el Telediario d'ahir. Ni a l'un ni a l'altre se'ls endevinava ?gaire feliços. Òbviament.