Setanta-sis minuts en l'anada i seixanta en la tornada de l'eliminatòria de Copa contra el Melilla, més els catorze últims minuts del duel d'anada de la prèvia de l'Europa League contra el Motherwell. Aquest és el fins ara l'escàs bagatge que acumula el blanenc Òscar Serrano en la seva segona temporada al Llevant, club on va arribar, precisament, ara fa un any, en el mercat d'hivern, procedent del Racing, i del qual tot apunta que en sortirà en els propers dies, rumb a l'estranger. Serrano no ha ni debutat a la Lliga, i en vista al nul protagonisme que li concedeix el tècnic Juan Ignacio Martínez (ahir no estava ni convocat pel partit de Copa contra el Saragossa) sospira per trobar una oportunitat que li permetia demostrar que als 31 anys encara té corda per estona en el futbol d'elit. Algunes fonts apunten que podria provar sort a la Xina o a Turquia.

Dues gravíssimes lesions al genoll esquerre quan encara jugava al Racing (es va trencar dos cops els lligaments) han marcat la carrera del davanter gironí, que després de despuntar amb el Figueres a Segona B va tenir l'oportunitat de fer el salt a Primera amb l'Espanyol (2004/05), de la mà d'un Lotina que va donar-li el relleu d'Amavisca a l'extrem esquerre. Una temporada després arribava a Santander, on va acumular sis cursos i mig, amb moments brillants com el gol que li marcar el 2008 al Manchester City en un duel de UEFA, fins que en la Lliga 2009/10, durant un duel contra el Vila-real, va patir la primera lesió. Era l'abril de 2010.

La seva reaparició no podia haver anat millor: a finals de 2010 tornava als camps de futbol i era l'autor del gol de la victòria dels càntabres contra el Mallorca (0-1). Semblava que el malson quedava enrere però tan sols unes setmanes més tard, el gener de 2011, va recaure contra l'Sporting. Per davant, vuit mesos mes de baixa. Malgrat que es va recuperar i que va tornar a jugar alguns partits, el Racing li va perdre la confiança i en el mercat d'hivern 2011/12 li va donar la baixa perquè pogués fitxar pel Llevant, que necessitava un home de banda per la lesió de Juanlu. Arribava al Ciutat de València amb ganes de demostrar que podia rendir a alt nivell, però JIM tampoc hi ha acabat de confiar (sis partits de lliga el curs passat) i tot apunta que la seva etapa de blaugrana no s'allargarà més enllà d'aquest gener (acaba contracte el 30 de juny).

La probable sortida de Serrano del Llevant -i potser també de la Lliga BBVA-, deixarà sense un altre representant gironí la Primera divisió espanyola. Tot just dimarts se sabia que Joan Tomàs havia rescindit amb el Celta per provar sort a Xipre amb l'AEK Larnaca. La nòmina de futbolistes de la demarcació quedaria formada únicament per Damià (Osasuna) i els blaugranes Fontàs (ara cedit al Mallorca), Muniesa i Gerard Deulofeu. Nomès el figuerenc és titular indiscutible al seu equip, precisament en una temporada on ja s'havia reduït considerablement la llista de jugadors de Girona a l'elit en comparació amb d'altres anys (les campanyes 2008/09 i 2005/06 n'hi van arribar a haver 9).