Onze anys són molts anys. Suficients per marcar la vida d'algú. Marcos Tébar s'ha estat gairebé mitja vida al Reial Madrid, el club de la seva vida, el que l'ha format com a jugador; aquell que l'ha vist créixer amb una pilota als peus, on ha viscut bones i males experiències. Una etapa a la qual va posar el punt i final en l'estiu del 2010 i que va deixar Tébar amb la mel als llavis. Només 22 minuts i uns quants entrenaments amb el primer equip. I prou. Des de llavors, el madrileny no havia tingut l'oportunitat de topar amb els seus orígens. Fins ara. En la seva quarta temporada a Montilivi, per fi tornarà a trepitjar la que havia estat casa seva durant molt de temps. Una cita "especial" espera aquest diumenge el jugador; una data que "tenia marcada al calendari", en la qual es retrobarà amb antics companys. Amics de tota la vida i bona part de la seva família no faltaran a Valdebebas. Però no hi haurà temps per a la nostàlgia; les hostilitats començaran quan l'àrbitre xiuli l'inici del partit. "La meva mentalitat és la d'anar a guanyar, ara em dec a uns altres colors", se sincera el mateix Tébar.

Recorda el seu pas per La Fábrica, com s'anomena al futbol base del Reial Madrid, com una etapa "molt important", fins i tot "essencial". "Hi he estat des dels tres anys, allà m'hi he format com a futbolista, superant tota mena de fases i equips per intentar arribar el més amunt possible. Vaig tenir la possibilitat d'estar amb el primer equip i em vaig consolidat amb el Castella, el filial. Tot això em ve al cap amb molta estima, però ara estic en una etapa molt diferent", se sincera. No és d'estranyar que, per a Tébar, jugar diumenge a Valdebebas sigui quelcom d'allò més "especial". Si més no, el futbolista és conscient que tot record ha de quedar apartat en posar els dos peus damunt la gespa. I ho pensa fer sense cap ànim de revenja, sense voler demostrar res al que una vegada va ser el seu club. "Ja ho tinc oblidat tot això. És una època que va passar; estic en un altre equip i miro pels interesos d'un altre club. No m'obsessiona haver de demostrar res a ningú. Arribem en un bon moment, amb ganes de fer un gran partit i amb la ferma intenció d'emportar-nos la victòria". Sigui quin sigui el resultat final, Tébar admet que es canviarà la samarreta amb alguns dels companys que van coincidir amb ell al Castella i que encara hi juguen. "Nacho, Mateos, Mosquera, Txeritxev... Amb alguns d'ells encara hi tinc tracte", rememora.

No tot van ser flors i violes en la seva etapa de blanc. És cert que va coincidir amb Mourinho, que va debutar amb el primer equip i que al filial hi va tenir un paper destacat. Però, com en molts d'altres casos, Tébar va quedar-se a les portes de l'últim esglaó. "És molt complicat arribar a dalt de tot al Reial Madrid. Cada any fitxa els millors jugadors del món i d'oportunitats n'hi ha ben poques. A més, els entrenadors nous no solen apostar per la gent de casa, una filosofia que no comparteixo. Crec que el planter és la millor garantia de qualsevol club", s'explica.

I també té temps per preveure com serà el partit de diumenge: "El Madrid marca molts gols, però també en rep. Segurament serà un duel d'allò més boig i nosaltres el que hem de fer és estar bé en defensa. Si ho aconseguim, perfecte, perquè marcar segur que ho farem".