Mallo salva un punt a Madrid

El Girona suma un punt molt valuós davant el filial blanc gràcies al treball defensiu i sobretot a les grans intervencions del porter gallec

 08:54  
Jesé prova de marxar de David García i Jose en una acció del partit disputat ahir a Valdebebas.
Jesé prova de marxar de David García i Jose en una acció del partit disputat ahir a Valdebebas. ana aparicio/as

MADRID. ENVIAT ESPECIAL / MARC BRUGUÉS Content. Així va marxar el Girona de Valdebebas després del punt aconseguit ahir al migdia davant el filial del Reial Madrid en un partit sense gols però amb un grapat d'ocasions per tots dos costats. Si bé es cert que Felipe Sanchón i Jofre Mateu van desaprofitar dues immillorables oportunitats per fer el 0-1, i que l'àrbitre no va voler veure un penal per mans i un altre de més clar sobre Jandro, també és ben veritat que de no haver estat per Dani Mallo, el Girona hauria perdut. Sí, la línia defensiva va ratllar a un nivell esplèndid, i Luso i Tébar van tornar a demostrar el seu poder al doble pivot, però el porter gallec va signar una actuació fora de sèrie. Que l'hi preguntin a Morata, que de ben segur que aquesta nit ha tingut malsons amb el capità gironí. Dues aturades a ell, una a Jesé i una darrera espectacular a Juanfran en el temps afegit van valer un punt d'allò més valuós per als gironins, que es mantenen en les posicions de privilegi (tornen a ser segons) i tanquen una primera volta de matrícula d'honor amb 38 punts.

No deixa de ser curiós que en un partit on tothom pronosticava gols a cabassos -de fet, s'enfrontaven el segon i el tercer màxims golejadors de la categoria-, acabés en empat a zero. Bona part de la culpa la va tenir Mallo, però també és fruit de la manca de punteria dels davanters gironins. Els de Rubi van estar sòlids com de costum en defensa i en la mateixa línia d'intensitat habitual, però segurament en atac va mancar quelcom. L'aposta per deixar Jandro d'entrada a la banqueta no va acabar de funcionar tot i que Felipe, a la mitjapunta, va generar molt de perill, el Girona va estar menys fluid en atac.

Després de tres setmanes consecutives repetint l'onze titular, Rubi va decidir ahir modificar l'equip tipus. I no només ho va fer fent entrar Acuña per Benja, que és un canvi relativament normal o lògic, sinó que va sorprendre tothom al deixar el cervell de l'equip, Jandro, a la banqueta. Al seu lloc, el tècnic hi va situar Felipe Sanchón, la qual cosa va permetre l'entrada de Jofre Mateu a esquerre. L'invent va estar a punt de començar de la millor manera quan Acuña, en una acció de lluita i fe, va arribar a la línia de fons per treure una passada de la mort cap a Felipe que el barceloní va enviar fora a la dreta del porter. No havien passat ni deu minuts. El Girona, tot i un petit ensurt de Morata, no estava patint en defensa i, en atac, Felipe adquiria protagonisme. Tot i això, ni Juanlu Hens ni Jofre participaven en atac i els de Rubi ho trobaven a faltar.

El Castella, mancat d'intensitat fins al moment, va despertar al límit de la mitja hora. I de quina manera. Primer Mallo va haver d'emplear-se a fons per aturar una bona rematada de Jesé, després d'una gran jugada individual. A l'acció següent, Morata, dins l'àrea petita i sense porter va enviar una centrada als núvols increïblement. El partit s'estava descontrolant per moments i el gol podia caure de qualsevol dels costats. Eren minuts d'aquells que no agraden del tots als entrenadors amb massa anades i vingudes i poc control al mig del camp. Així, després que una rematada molt ben dirigida de Luso a la sortida d'un córner impactés al cos de Tébar, Jesé, al contracop, va perdonar i rematar tou a les mans de Mallo. Després d'uns minuts de rauxa el matx va recuperar la calma al límit de la mitja part per arribar al descans sense gols. Això sí, amb un lleuger domini blanc.

Morata i Mallo van ser el grans protagonistes del començament de la segona part. El davanter madridista, després d'intentar-ho amb dos llançaments des de la distància, Borja García el va deixar sol davant Mallo. El porter gallec el va aguantar molt bé i li va aturar la rematada quan a la graderia ja es cantava el gol. Just abans, Jofre, amb la cama dreta, havia perdonat el 0-1 en no definir bé amb la dreta després d'una gran assistència de Felipe Sanchón.
Unes mans dins l'àrea local no assenyalades per l'àrbitre van indignar els jugadors gironins. La sensació era que el Girona podia fer mal però al mateix temps que no podia descuidar-se ni un moment al darrere. Rubi es va decidir a moure peça i va fer entrar Jandro i Benja al camp. Tot i això, el Girona havia perdut aquella sensació de perillositat dels primers compassos de partit.

El partit arribava al seu tram decisiu. Espessos en atac, al Girona li quedava l'estratègia per mirar de fer mal. Així, després d'una falta, Benja va rematar de cap i amb tot a favor a les mans de Jesús Fernández. Rubi se l'acabaria de jugar fent entrar un altre davanter, Ion Vélez, al terreny de joc. Una declaració d'intencions més. Va ser, però, el Castella qui va tenir l'oportunitat més clara per decantar el partit. Jesé, ràpid com una bala, va engegar un contracop que semblava mortal de necessitat i va cedir perquè Morata rematés la feina. Una vegada més apareixieria Mallo per, en aquest cas amb el peu, desviar el xut del madridista. Eren moments de patir. De serrar les dents i aguantar la porteria a zero com fos. Tota la feina feta no se'n podia anar en orris com la setmana passada davant l'Almeria en el temps de descompte. Un guió fatal que Mallo es va encarregar que no es repetís amb una espectacular estirada per aturar un xut llunyà de Juanfran que anava a l'escaire. El sarró de punts segueix emplenant-se a bon ritme i ja en són 38. Ah, i el millor del cas és que queda mitja Lliga encara per disputar-se.

Buscador de deportes

Canal Girona FC

Girona FC

Girona FC

Totes les notícies, imatges, vídeos i partits en directe del Girona FC. Consulta també la classificació i calendari de la Lliga Adelante.

 
Enllaços recomanats: Premis cinema