El seu nom pot no sonar, d'entrada, als aficionats de l'Olot, però en absolut el futbol gironí li és desconegut al nou entrenador del líder de Tercera. Julio Bañuelos té una bona amistat amb el cos tècnic del Girona (Eduardo, Rubi, Xabi Gil), coneix Arnau i Raül Agné de quan van jugar plegats al filial del Saragossa, i va tenir Jandro i Toni Moral com a jugadors en la seva breu etapa a l'Alabès de Piterman. Però n'hi ha més: després de jugar amb el Balaguer, el Gramenet i el Badalona i de passar temporades a Girona té un bon coneixement del grup català de Tercera i també de la plantilla de l'Olot. Té moltes ganes de començar a treballar i de perfeccionar el seu català, que entèn perfectament i que també intenta parlar.

Com li arriba l'oferta de l'Olot i quines sensacions li ha transmès el club?

El primer que li puc dir és que per mi aquesta és una oportunitat molt gran per tornar a les banquetes, en un club que està en fase de creixement. Com em va arribar l'oferta? Jo passo moltes temporades a les comarques gironines, vaig a una acadèmia d'anglès aquí i tinc bons amics al cos tècnic del Girona. Per això, ara que no tenia feina, vaig seguir molt de prop tota la situació que es va desencadenar a l'Olot i els vaig enviar el meu currículum. Pensava que el perfil que buscaven s'assemblava bastant al que jo els podia oferir, en el sentit que en els darrers anys he viscut dos ascensos de Tercera a Segona B amb el Mirandès i el Burgos i, a més, tenia experiència en el futbol base. Vam tenir reunions i vaig quedar encantat amb la seriositat del club. A poc a poc ens hem anat coneixent, els vaig presentar el meu projecte i dissabte em van dir que el meu perfil s'ajustava al que estaven buscant.

A qui coneix del cos tècnic del Girona?

En la meva etapa de futbolista vaig jugar cinc anys a Catalunya, al Balaguer, al Badalona, al Gramenet... vaig fer la carrera d'Educació Física aquí i sempre que he pogut he tornat. Tinc una molt bona amistat amb l'entrenador de porters del Girona, Eduardo Pérez, amb qui he jugat, i també amb Rubi i Xabi Gil. A Jandro i Toni Moral també els conec, els vaig tenir com a futbolistes a l'Alabès. Vaig estar molts anys a Segona B i a Tercera a Catalunya i conec el futbol català. No crec que tingui cap problema, a la majoria de futbolistes de l'Olot també els conec i de fet els vaig veure al camp de l'Europa i diumenge contra la Rapitenca.

Tal com està el futbol queda clar que la gent s'ha d'espavilar. Vostè ho va fer enviant un currículum a l'Olot i li ha sortit bé.

Exactament. Poder treballar en un club seriós com aquest és tot un privilegi. Vull aprofitar aquesta oportunitat, considero que puc aportar moltes coses al club.

Quina és la seva filosofia de futbol, quina mena de tècnic és?

Em considero un entrenador molt competitiu. He aconseguit dos ascensos en els últims anys i són aquestes les situacions que a mi m'agraden, m'hi trobo molt a gust. Filosofia de joc? La de l'Olot. Amb la qualitat que hi ha a la plantilla seguirem jugant a futbol, voldrem continuar tenint la pilota i a partir d'aquí sempre tindrem opcions de guanyar. Entenc el futbol de manera molt vertical.

Poques coses tocarà, per tant.

Exacte, m'adapto més jo a l'Olot que l'Olot a mi. Aquesta és la clau. Més amunt no pot estar l'equip, si vas primer no ho pots fer millor, i per tant poques coses s'han de tocar. Seguirem la mateixa línia tot i que jo intentaré donar-hi el meu toc perquè sempre hi ha aspectes per millorar.

Quina ha estat la seva millor etapa a les banquetes?

L'època més maca va ser la que vaig viure a l'Alabès. Van ser nou anys treballant al futbol base. Des de cadets fins al primer equip, tot i que després amb l'arribada de Dimitri Piterman jo ja no hi tenia cabuda allà. Quan ell va arribar, jo me'n vaig anar. També és veritat que sent de Miranda de Ebro, poder ascendir el Mirandés també va ser com un somni. I al Burgos pujar gairebé era una obligació, hi havia molta pressió, però també ho vam aconseguir.

Què li va fer Dimitri Piterman que només aguantés dos partits a l'Alabès (2006/07 a Segona A)?

Aquella temporada tenia Jandro i Toni Moral a l'equip. Jo estava al filial i em van proposar agafar el primer equip, tot i que quan vaig veure que Piterman volia fer les alineacions, vaig dimitir. A la pretemporada no hi havia hagut cap problema, però després les coses es van complicar. Recordo que després de jugar a Màlaga vam tenir una reunió i quan vaig comprovar que ell s'hi volia posar pel mig, ho vaig deixar estar. Personalment no hi tinc res en contra. T'agrada o no t'agrada, i punt. Tothom pot portar el seu club com vulgui i jo no vaig voler prestar-m'hi i vaig canviar d'aires. Després, la temporada següent, vaig fer de segon de Josu Uribe i vaig dirigir un partit com a tècnic pont entre aquest i Salmerón, ja sense Dimitri Piterman.

Li posa pressió el fet que l'Olot vagi líder i estigui pràcticament obligat a fer la promoció?

No em pressiona. Nosaltres hem de saber portar aquesta pressió. L'Olot vol tenir pressió i per això té objectius clars. Si podem pujar aquest any, millor que no pas esperar el vinent. A mi m'agrada competir.

Com veu el grup català de Tercera? Quina opinió té dels altres dos gironins, Figueres i Palamós?

Primer de tot veig una lliga tremendament igualada. Diumenge el partit nostre amb la Rapitenca va ser molt equilibrat però l'Olot té l'avantatge que disposa d'una plantilla amb molta qualitat. Els resultats a Tercera sempre són ajustats i de la mateixa manera que ara acumulem bons resultats, tot es pot capgirar. Tenim un bon grup humà, tot i que la plantilla és una mica curta, i procurarem continuar allà a dalt. Els altres gironins? Conec Arnau, amb qui vaig jugar a l'Aragón també amb Raül Agné. Li agrada jugar a futbol i he vist en vídeo l'Olot-Figueres on tot i perdre per 3-0 penso que el marcador va ser molt ampli. És un candidat clar a estar a dalt. El Palamós sembla que porta una ratxa millor de resultats i ha de saber que això és molt llarg.

Suposo que amb tants coneguts al futbol gironí també deu tenri amics a Palamós?

Jo vaig estar com a jugador al Madrid juvenil i en aquella època Edu Vílchez estava al Castella. Recordo que vivíem en una residència al carrer Santa Isabel. No sé si ell es recorda de mi, però jo sí que em recordo d'ell.

Quina posició ocupava en la seva etapa de futbolista i quins eren els seus referents?

Era central. Mai he sigut de tenir gaires referents. Sempre em fixava en jugadors que estaven als primers equips d'on estava, com per exemple Xavi Aguado.

I com a tècnic?

El que està fent ara el Barça serà molt complicat que ho tornem a veure. Aquesta és la filosofia.

El Girona de Rubi també està fent un any per emmarcar.

Té un mèrit impressionant. No sé si la gent ho valora, però amb el pressupost que tenen, jugar com juguen i ocupar la segona posició és admirable. Els he seguit bastant i he vist alguns entrenaments. Gaudeixo molt veient el Girona. Fa la sensació que hi ha un grup humà excel·lent.