"Extraordinària". Així qualificava Joan Francesc Ferrer, Rubi, la primera volta del Girona després d'empatar a Valdebebas i arribar als 38 punts. Una xifra de vertigen per a un equip més avesat a lluitar enmig del fang des del retorn a Segona A i que enguany s'ha convertit, sense cap mena de dubte, en la revelació de la temporada. La cantarella dels 50 punts que donen la permanència continua present en els discursos dels jugadors i del mateix Rubi; ara bé després d'aquesta primera volta per emmarcar que han signat, l'objectiu definitivament ha passat a ser un altre.
Això és el que diuen els números.
La gran trajectòria del Girona durant aquesta primera volta l'empeny per força a lluitar per la fita màxima, que no és altra que l'ascens a Primera Divisió. I és que a 12 punts d'arribar als 50 que donen la permanència, amb 21 partits per endavant, pensar encara que el Girona patirà sembla de bojos. És mèrit seu. Sí, dels Mallo, Benja, Acuña, Chus Herrero, Jandro, Tébar i companyia. Tots no fan més que parlar del famós tòpic "partit a partit" però la realitat és que els números del Girona són millors que els de l'Almeria, el Las Palmas o el Vila-real, equips amb molt més pressupost i que són per sota del conjunt de Rubi en la classificació.
Després del desencís de la temporada passada, en què el Girona va fregar la tragèdia quan tothom l'assenyalava com a candidat a pujar, a l'estiu més d'un aficionat no les tenia totes. El no de Javi Salamero a renovar i l'aposta per Rubi a la banqueta i Sergi Raset a la direcció esportiva van aixecar dubtes. Com també els primers fitxatges i els adéus d'homes importants com Corominas, Dorca, Moha o Tortolero. Des de la pretemporada, a l'estiu, les sensacions ja van ser positives i només començar la Lliga, el Rubi Team, va començar a destrossar els pronòstics de tots aquells que els col·locaven entre els principals candidats al descens. Rubi s'ha encarregat no només de treure al Girona aquesta etiqueta sinó de convertir-lo en un dels equips grans de Segona A. El maresmenc, arribat gairebé de rebot a la banqueta gironina, ha demostrat que els que l'assenyalaven com el tècnic prodigi fa uns anys no anaven gens mal encaminats. Amb la filosofia del joc ofensiu per bandera, Rubi també ha sabut donar al Girona una gran solidesa defensiva i ha convertit les accions d'estratègia en una arma més.
Un 1-5 a Guadalajara, un 5-0 al Las Palmas i un 3-1 a l'Sporting van ser les primeres demostracions de poder del Girona. N'han vingut més. I no només a casa, sinó també lluny de Montilivi, on tradicionalment l'equip acostumava a patir. Fins a 7 victòries ha aconseguit l'equip de Rubi a l'estadi, on només ha cedit dues derrotes per la mínima davant l'Almeria i l'Elx (0-1) i l'empat inicial amb el Sabadell. La resta, tot han sigut triomfs, fins a fer de Montilvi un fortí. Lluny de casa, els gironins també han convertit en un hàbit el fet de tornar amb el sarró ple. El Girona 12-13 ha deixat enrere els habituals viatges de retorn a casa amb cara de pomes agres i ha conquerit fins ara Guadalajara (1-5), Lugo (1-2), Múrcia (0-1) i Jerez (0-2) a més a més de puntuar als camps de l'Osca, Mirandés, Barça B i Castella. Uns registres d'equip d'ascens i, com a mal menor, de play-off.
Arribar als 38 punts a mitja temporada és fruit del treball diari de Rubi i el seu staff, que ha sabut treure el màxim rendiment a la plantilla. Només cal mirar els rànquings de màxims golejadors, on apareix Benja amb 9 dianes i un xic més enrere Javi Acuña, amb 7. Tots dos sumen 16 dels 37 gols que ha fet l'equip i que l'han convertit en el segon màxim realitzador de la Lliga Adelante només superat pel Barça B. Defensivament, el Girona també ha fregat la perfecció. L'arribada de Chus Herrero ha donat un plus de seguretat a una línia defensiva on els altres tres integrants són els mateixos de la temporada passada (Jose, Migue i David Garcia). Menció especial per a Dani Mallo. El porter gallec, després de tres temporades a l'ombra de Jorquera i Santamaría, s'ha destapat enguany com un dels millors de la categoria. Mallo ha salvat el Girona uns quants cops com per exemple diumenge a Valdebebas, o a casa davant el Racing. Tot plegat ha fet que el Girona, amb 21 gols encaixats, sigui el tercer equip menys golejat, només per darrere de l'Elx (11) i el Vila-real (19).
Aquesta primera volta ha estat de somni per a una afició que vibra amb l'equip i que somia amb la Primera. Resta encara mitja Lliga però la dinàmica del Girona només fa que convidar a l'optimisme. De fet, els gironins són en posicions com a mínim de play-off d'ascens des de la segona jornada, quan van golejar el Guadalajara. Des de llavors, els de Rubi no han sortit dels llocs de play-off o dels d'ascens directe i tampoc en cauran, en el pitjor dels casos en les tres properes jornades. I és que els gironins tenen un coixí de 7 punts de marge respecte al Ponferradina, primer equip que no faria la promoció. I això que el Girona ha tancat la primera volta amb la pitjor ratxa de la temporada (2 punts dels últims 9). A aquest ritme, el mal vici de mirar sempre avall a la classificació quedarà esborrat ben aviat. I és que són 18 els punts d'avantatge que té el Girona respecte a la zona de descens que marca l'Osca amb 20 punts. Més enrere queden el Mirandés i dos dels grans en hores baixes: Racing i Hèrcules.
