Primer partit de l'Spar Uni Girona després de l'aturada de Nadal contra el Bembibre a Fontajau. Anna Caula només comptava amb una base en plenes condicions, Noemí Jordana, perquè no volia forçar més el taló de l'holandesa Myrthe Beld. El rival era assequible, cuer de la lliga amb només una victòria, i des de principi de setmana l'entrenadora de l'Uni ja tenia clar que la seva rotació en el lloc de base seria Eva Bou. L'escorta de Quart viu la seva primera temporada com a jugadora plenament integrada a la plantilla professional - per bé que va debutar ja fa quatre temporades en el primer any del club a LF1 i suma més de 35 partits a l'elit- , i tot i tenir la confiança de Caula i jugar tots els partits, 4,5 punts en 14 minuts de mitjana a la lliga, no havia disposat encara del protagonisme de diumenge a Fontajau.
"Estic contenta, em vaig haver d'adaptar a una posició nova en la qual només havia jugat una mica l'any passat amb el segon equip a Copa Catalunya, però ja ho havíem estat entrenant des de principi de setmana i va sortir bé", explicava ahir a a la tarda Bou, que contra el Bembibre va ser la jugadora de l'Uni que més minuts va ser en pista (31:48) i la més valorada (18) després de Jacinta Monroe. 10 punts, 8 rebots i 3 assistències per a la gironina, que va jugar al voltant de vint minuts de base i la resta d'escorta. "Sí, quant a números és veritat que potser va ser el meu millor partit a Lliga Femenina 1".
Eva Bou té clar que el suport de Caula, la va posar en el cinc inicial jugant de 2 per no entrar en fred a jugar de base després d'un canvi, i "de les companyes, que em varen ajudar molt", va ser clau per a la seva bona resposta. Una bona actuació que va arribar contra el Bembibre amb molts minuts, però que, de fet, també ja havia passat en altres moments de la seva primera temporada com a jugadora professional. "Em veig com una més de l'equip, he treballat molt des de petita per arribar aquí i tot i que és dur, perquè entrenem molt matí i tarda, estic gaudint d'una experiència com aquesta jugant a Lliga Femenina 1, viatjant, vivint noves sensacions..."
Eva Bou feia anys que trucava a la porta del primer equip. Sempre, però, combinant algunes aparicions a Lliga Femenina 1 amb els partits del filial a Copa Catalunya fins que, aquest estiu, després d'acabar els estudis universitaris, es va decidir a intentar fer el salt. "Havia acabat la carrera (Administració i Direcció d'Empreses), el club m'ho va proposar i vaig pensar que era el moment d'apostar i pujar al tren del bàsquet professional. Provar-ho, almenys un any, a veure què passava, després de tant de temps d'entrenar...". I a Bou no li ha sortit gens malament. Té minuts regularment en un dels millors equips del bàsquet femení estatal i és l'única gironina a la primera plantilla de l'Uni, després de la marxa de Georgina Bahí, tot i que la maresmenca Anna Carbó ja fa molts anys aquí. En les últimes temporades, moltes jugadores del júnior o del Copa Catalunya han debutat a LF1 de la mà d'Anna Caula, però cap havia aconsguit acabar-se de guanyar un lloc a la plantilla professional. Les diferències entre jugar a Copa Catalunya i fer-ho a Lliga Femenina 1 són grans. De ritme, de la ràpidesa del joc, però sobretot de físic. la difència física és nota molt". Aquest salt físic, passant a trobar-te al davant rivals molt atlètiques, és el principal obstacle que veu Bou perquè altres gironines puguin seguir el seu camí amb més o ?menys facilitat: "És el que més costa".
Un pas més de l'equip
La contundent victòria contra el Bembibre va tornar a situar l'Spar Uni Girona en la segona posició de la Lliga, Salamanca té un partit menys, i va servir per deixar una mica enrere l'ensopegada del darrer partit abans de Nadal a Fontajau, contra el Gran Canària. Lluitar fins al final per plantar cara als dos grans, més enllà del que es pugui fer a la Copa, és l'objectiu de l'equip perquè "primer de tot hem d'entrar al play-off, però això sembla que ja està prou bé". Els sis primers classificats jugaran pel títol i, i si no hi cap daltabaix, les gironines hi seran intentant aconseguir el que encara no han pogut fer en aquests quatre anys a l'elit: guanyar un partit a algun equips dels grans, dels que juguen l'Eurolliga. "Sí, és el pas que ens falta, però cada cop hi estem més a prop com es va veure aquesta temporada contra el Salamanca".
