El Barcelona, amb la seva derrota a Sant Sebastià davant la Reial Societat (3-2), va tornar a tastar un sabor que desconeixia des que va perdre davant el Reial Madrid al Camp Nou (1-2) en la trenta-cinquena jornada de la passada campanya, el 21 d'abril de 2012. Des d'aleshores l'equip català no havia perdut cap partit de Lliga i havia estat capaç de batre tots els records després d'una primera volta gairebé magnífica, amb 18 victòries i un únic empat, precisament contra els blancs, a l'estadi.

Fa nou mesos, els gols de l'alemany Sami Khedira i del portu?guès Cristiano Ronaldo van segellar el triomf del quadre madridista, que posteriorment es va proclamar campió de Lliga. Curiosament, el col·legiat d'aquell partit va ser el mateix que va dirigir ahir el duel contra la Reial Societat, el navarrès Alberto Undiano Mallenco.

Des de llavors, l'equip barcelonista havia acumulat 23 partits seguits sense perdre, dels quals n'havia guanyat 21 i tan sols n'havia empatat dos, en l'última jornada de la campanya anterior davant el Betis i davant el Reial Madrid ja en aquest curs. En el que portem disputat d'aquesta Lliga, el Barcelona s'ha mostrat com un líder sòlid i sense fissures, fet que li permet liderar el campionat amb una gran claredat.

Precisament després de la seva brillant primera volta molts analistes s'han desfet en elogis en la capacitat de creació tàctica que Tito Vilanova ha estat capaç d'imprimir a l'equip. Una nova actualització del joc del Barcelona, que també bat rècords i ho fa amb lleugers retocs sobre la idea primigènia.

De moment no hi ha títols -l'únic en joc, la Supercopa d'Espanya, se li va escapar al Barça-, però la seva trajectòria a la Lliga (18 victòries, 1 empat i, des d'ahir, 1 derrota), en la Lliga de Campions (classificat brillantment per als vuitens, on jugarà contra el Milan) i a la Copa (ha de reaccionar a Màlaga per capgirar el 2-2 de l'anada), resulta gairebé impecable.

"Un dia perdrem, cal acceptar aquesta realitat", repetia l'equip tècnic des de principi de temporada, i ahir va arribar aquest dia. En total, 31 victòries entre Lliga, Copa, Champions i amistosos, 5 empats (un davant el Reial Madrid a la Lliga, un altre en a la Champions davant el Benfica i un tercer contra el Màlaga en l'anada de la Copa; els altres dos eren en partits amistosos) i dues derrotes (Reial Madrid a la Supercopa i Celtic a Europa).

L'èxit és una barreja de talent i del departament d'R+D d'una marca amb seu al Camp Nou i amb un quarter general ubicat a La Masia. I és que després del vistós joc de la temporada del triplet, la primera de Pep Guardiola (2008-09), l'exhibició a la final de la Lliga de Campions contra el Manchester United i l'enorme partit contra el Santos a la final del Mundial de Clubs, poc semblava millorable i, no obstant això, el Barcelona està disposat a tornar-ho a fer.

Els de Vilanova han anat sumant elements diferents al seu equip i el resultat millora les anteriors versions. El paradigma és Cesc Fàbregas, fitxat per Guardiola, que va enlluernar amb les seves arribades des de segona línia i va marcar tants gols que va superar les millors expectactives. Això va ser a la primera part de l'any passat, en la segona, Cesc va sentir la pressió de no marcar i ara la confiança que Vilanova li ha demostrat en una nova posició ha obert nous camins al joc del Barça.