L'exvicepresident del Figueres Ramon Miquel i Tito Vilanova són cosins i, conscient de primera mà dels coneixements futbolístics de l'ara tècnic del Barça, la temporada 2004/05 va ser el gran valedor per fitxar-lo com a director esportiu de la Unió. Hi arribava per substituir Albert Valentín i a la banqueta va confiar en Josep Maria Gonzalvo. Tito només va durar un any a Vilatenim: una important retallada de pressupost al club va dur-lo a acceptar una proposta del Terrassa, també al despatx.

L'han sorprès els resultats del Barça a la primera volta o ja era dels que s'esperava que Tito se'n sortiria còmodament?

Els números parlen per si sols. Si haguéssim ?gua?nyat al Madrid hauríem aconseguit el 100% dels punts en joc i això és una bestiesa. Jo ja tenia clar que en Tito estava perfectament preparat per assumir la tasca de primer entrenador del Barça. Venia d'estar quatre anys a segona línia amb Pep Guardiola i qui millor que ell per agafar la banqueta. Estava convençut de l'èxit, tot i que els seus números són espectaculars i, potser, fins i tot millors dels que em podia haver imaginat.

Vostè el coneix bé. Va ser el seu valedor per fitxar-lo pel Figueres com a director esportiu.

Sí, i pensi que ja ho havia intentat abans, quan encara era jugador. Quan Tito jugava al Celta o al Badajoz, i malgrat que nosaltres ja havíem baixat a Segona B, ens ho havíem plantejat perquè pensàvem que seria un bon reforç per a l'equip i que ens podria ajudar a recuperar la categoria. Però no va poder ser.

Confessi: va fitxar el seu cosí o va fitxar el que pensava que seria el millor director esportiu per al Figueres?

Era un gran fitxatge i jo ho sabia de primera mà perquè de petit ja l'havia vist xutar la pilota. Havia estat al cadet del Barça i al Palafrugell i, per tant, quedava clar que li agradava entrenar. Coneixia el planter blaugrana i una categoria com la Tercera divisió, i quan li vam dir ho va acceptar de seguida. Volíem algú que assumís la gestió esportiva de la Unió i la Fundació i jo era perfectament coneixedor de la seva qualitat. No em va costar convèncer-lo. Som cosins, sí, però també bons amics des de petits.

Satisfet de la feina que va fer?

Sí, ell era l'encarregat, a banda de dur la direcció esportiva, d'analitzar tots els rivals que teníem i els caps de setmana es passava els dissabtes i els diumenges voltant pels camps. Era i és un gran estudiós del futbol. Recordo haver vist informes exhaus?tius dels equips amb qui ens havíem d'enfrontar.

Tito Vilanova el va ajudar a aprendre de futbol?

Sempre faig broma dient que tot el que sap ell li ho vaig ensenyar jo... (riu). No, seriosament, és clar que al seu costat se n'aprèn, de futbol. En sap molt.

Quines diferències detecta entre el Barça de Guardiola i el de Tito Vilanova?

Veig un futbol bastant semblant que el que es feia en l'etapa de Guardiola. Potser en Tito explota més el joc per les bandes, i també l'equip ha rebut més gols que en altres campanyes. El que més m'agrada és que Tito està traient un rendiment igual, o fins i tot, una mica superior, al que havíem vist fins ara al Barça.

Tenir Messi és una garantia.

Sí, és clar. Messi, Xavi, Iniesta... si tens jugadors com aquests hi ha molt de guanyat. Però l'important és que tota la plantilla està amb en Tito.