Només una setmana després de veure ampliat fins als 18 punts el seu avantatge amb el Barcelona, el Reial Madrid va recuperar sensacions en detriment del València. No només per la victòria del passat dimarts a la Copa del Rei, sinó sobretot per la golejada que va aconseguir ahir a Mestalla, un 0-5 sense discussió que permet a l´equip que entrena José Mourinho aprofitar l´ensopegada blaugrana a Anoeta i escurçar així la distància amb el líder, ara a només 15 punts. Tot un món, encara, però el resultat d´ahir infla de moral el vestidor madridista; no només pel que reflectia l´electrònic, sinó sobretot per l´evident superioritat que ahir va plasmar sobre l´escenari valencianista. En uns primers quaranta-cinc minuts per emmarcar, el Madrid va escombrar el seu rival, xiulat per la seva afició al descans i sense poder de reacció ni tampoc l´ambició per fer-ho en un segon acte que va sobrar a tothom.

Es plantava el Madrid amb un dilema a Mestalla. Volia aprofitar la derrota del Barça a Sant Sebastià, però també tenia en ment la tornada de la Copa del Rei; el 2-0 de l´anada és un excel·lent resultat, però Mourinho podia tenir en ment reservar alguns dels seus titulars per no patir contra el València una hipotètica remuntada. El tècnic, però, finalment va situar la seva artilleria disponible i, tret de les baixes en defensa, va situar els seus millors homes en atac. L´estratègia, juntament amb les facilitats de la defensa valencianista, van donar els seus fruits ben aviat.

Els atacs visitants van convertir-se en una constant, sobretot al primer temps, quan les arribades dels blancs van repetir-se fins la sacietat. Després d´un parell d´avisos, abans dels 10 minuts Higuaín ja havia vist porteria, en culminar amb encert un contracop de llibre del seu equip. Es veia a venir que el Madrid tindria incomptables oportunitats per ampliar el seu avantatge i, si bé al principi va perdonar, passada la mitja hora la seva fam no va tenir aturador. Di María, un dels millors del partit, va marcar el segon a plaer, just abans que Cristiano Ronaldo fes el seu doblet particular. Just al llindar del descans, Di María situava la cirereta del pastís; un 0-5 per tancar el primer temps i per encendre l´ira de Mestalla, que va acomiadar el seu equip amb xiulets i una mocadorada de llibre. La segona part no va tenir cap història: un València un xic més ambiciós, però amb el punt de mira desviat i sense crear massa perill a l´àrea de Casillas. Fins i tot, hauria pogut caure el sisè en una nit en què el Madrid ho va brodar.