Messi, el cromo més jove de la col·lecció dels 200

El jugador del Barça arriba als dos centenars de gols a la Lliga espanyola a l'edat de només 25 anys i mig L'argentí supera de més de quatre anys el rècord de Zarra

 15:24  
Messi, el cromo més jove de la col·lecció dels 200
Messi, el cromo més jove de la col·lecció dels 200  

Leo Messi es va convertir diumenge passat en el vuitè jugador de tota la història de la lliga espanyola, iniciada el 1928, que arriba als 200 gols a la màxima categoria. La fita ja és prou espectacular per ella mateixa, ja que només set futbolistes havien arribat a aquesta xifra abans. El més xocant, però, és que ho ha fet amb només 25 anys i mig, una dada esfereïdora i que demostra que, si no marxa a un altre país i les lesions el respecten, pot batre de llarg la marca de màxim anotador de la història que ara mateix ostenta Zarra.

Per damunt dels trenta
I és que, tret del llegendari davanter centre de l'Athletic Club de Bilbao, cap altre jugador no havia arribat mai a aquesta xifra abans de fer trenta anys. I al davanter d'Erandio tampoc no li va faltar gaire per arribar a aquesta xifra, ja que només li mancaven tretze dies per celebrar el seu aniversari.
La llista de golejadors és heterogènia, amb futbolistes de totes les èpoques i de diversos equips, però amb una cosa en comú: tots ells eren davanters centres. Alguns més rematadors, d'altres més complets i algun que també podia actuar en altres posicions més allunyades de la porteria. L'obsessió pel gol, però, és general en tots ells.
Zarra era l'ariet de la gran davantera de l'Athletic dels anys 40 i 50 del segle passat que completaven Venancio, Iriondo, Panizo i Gainza. Va tenir, durant molts anys, el rècord de gols en una sola lliga, amb un total de 38, que Hugo Sánchez li va igualar el 1990, tot i que amb més partits. És conegut, també, per haver marcat el famós gol de la selecció espanyola contra Anglaterra en el mundial de Brasil del 1950.

Majoria madridista
En un campionat en què el Reial Madrid ha dominat i té més títols que ningú, amb un total de 32, és normal que hi hagi molts representants del conjunt blanc entre els màxims realitzadors. El mencionat Hugo Sánchez va quedar a només 17 gols de Zarra, poca cosa per a un davanter amb la fam del mexicà. L'Atlètic de Madrid el va portar a la lliga, però va ser al Reial on va esclatar envoltat de la famosa Quinta del Buitre. També va jugar al Rayo Vallecano, en una última i discreta etapa.
Raúl, que ara juga a Qatar, no era un davanter centre però la seva intel·ligència i capacitat per aprofitar errades del rival el van situar tercer de la llista, just davant del millor jugador de la història del Reial Madrid, un Alfredo Di Stéfano que va arribar ja gran a Espanya però que va donar lliçons de futbolista total.
Els dos següents van jugar al Barça. César va ser-hi una estrella als anys 40 i 50 i ja era el màxim golejador de la història blaugrana en aquesta competició fins a l'arribada de l'argentí. Amb els gols marcats amb el Granada, la Cultural Leonesa i l'Elx, encara el supera per poc temps. Quini és un ídol al Molinón. Va fer-se un fart de marcar gols a Primera i Segona amb l'Sporting. També va arribar al Barça passats els trenta però a Catalunya va anotar el gol 200, justament contra l'equip de la seva ànima. El setè és Pahiño, un prolífic davanter dels anys 50, el menys conegut d'aquest àlbum dels 200 gols.

Buscador de deportes

Enllaços recomanats: Premis cinema