El Camp Nou dictarà sentència a les semifinals de Copa del Rei, després del primer capítol d'un clàssic ple de futbol, en el qual a falta de gols de Cristiano Ronaldo i Leo Messi, el Barcelona va poder sentenciar després del 0-1 de Cesc Fábregas. Els blaugranes no ho van fer i van permetre aixecar-se a un Madrid emparat en la figura d'un incommensurable Varane, que va completar el seu gran partit fent l'empat definitiu (1-1).
Madrid i Barcelona van homenatjar el futbol en un clàssic d'alta intensitat, explotant cadascun les seves virtuts, tan diferents i a la vegada brillants, que els converteixen en els millors equips del planeta. José Mourinho va ser més valent que en altres ocasions per contrarrestar el plantejament de Jordi Roura. Les baixes en defensa condicionaven el portuguès. Amb Pepe i Sergio Ramos, veloços, la línia defensiva pot estar avançada i l'equip unit en la pressió. La lentitud de Carvalho era córrer riscos. Si endarreria la defensa l'equip seria massa llarg i apareixerien els espais. Aquí Messi es mou com peix a l'aigua.
Carvalho ho sabia i va saltar nerviós. Va emergir la figura de Varane. Era el seu primer clàssic i va jugar-lo com si fos ell qui tingués més experiència que ningú. Amb el Reial Madrid mossegant des de l'inici, el seu nivell físic marcaria el duel. Necessitava compromís i ajudes defensives. Amb elles va aconseguir incomodar el Barcelona. La sortida de pilota blaugrana va ser entorpida.
En la primera jugada del partit Cristiano va rebre una falta de Piqué a la vora de l'àrea. La cartolina groga condicionava al central català. No ho va notar i va recuperar la seva millor imatge. Li va passar el mateix a Carvalho, que va arribar tard amb Cesc. Dos defenses anaven amb cura per la gespa, advertits amb targetes.
L'absència d'Iker Casillas, deu anys després, i de Víctor Valdés, va repartir el protagonisme que sempre recau en el duel Messi i Ronaldo a les porteries. Diego López debutava. Passava de cop del sofriment d'una competència mal entesa amb Palop al Sevilla a jugar un clàssic amb l'equip del seu cor. La vida el premiava i a les porteries que sol defensar Iker, el capità va deixar l'àngel que sempre l'acompanya. El travesser va repel·lir una falta llançada a la perfecció per Xavi, que feia pinta del 0-1.
Pinto havia començat abans a treballar. Als dos minuts va treure com va poder una falta centrada plena de potència de Cristiano Ronaldo. El Barcelona necessitava Xavi, Iniesta i Cesc en la sortida. Els defenses no els trobaven. La presència de Callejón augmentava la pressió. Essien gairebé troba el gol en una centrada que es va enverinar. Però sobra tanta qualitat al Barça que fins i tot incòmode amb la pressió, quan la pilota queia en Messi passava alguna cosa. Va començar lluitant sol contra el món però sempre va trobar socis. Cesc va xutar malament de primeres i a un regal de Carvalho va buscar Xavi, que va rematar a plaer però es va topar amb Varane en la línia de gol, una altra ocasió perduda, claríssima, per posar-se en avantatge. Iniesta, poc després, va deixar el seu segell amb una passada picada que Alba va xutar creuat.
Tots dos equips mostraven les seves virtuts. Armes tan diferents i tan efectives. La velocitat era letal en el contraatac madridista. Va acceptar la proposta el Barcelona, que per moments va reduir el toc. Van ser minuts espectaculars emulant dos ciclistes que pugen un port. Pujava el ritme un, responia l'altre. El baixava el Barça quan Iniesta posava la pilota a dormir i el Reial Madrid respirava.
En la represa el nivell d'espectacle no es va rebaixar. Va incrementar amb els gols i el cansament del terrible esforç va propiciar errors que va desaprofitar el Barcelona. Va poder sentenciar. El partit va arrencar igual que en el primer acte. Al primer minut una ocasió madridista. Benzema va retallar amb classe però va xutar alt. Duels tan igualats es decideixen per detalls, per un petit error. El de Callejón va ser gran i doble. Va rebutjar malament. Al centre. I es va quedar enganxat i va trencar el fora de joc. La pilota va caure en Messi, que la va cedir a Cesc, un futbolista que llegeix espais com pocs. En l'un contra un va superar amb facilitat Diego López.
El gol va deixar anestesiat uns minuts el Reial Madrid. Va sobreviure gràcies a Varane, enorme en les cobertures, ràpid davant Cesc quan de nou es plantava sol per marcar el segon. El Barcelona era l'amo de la pilota, però al conjunt madridista mai cal donar-lo per mort. Essien va treure una centrada bona i Cristiano, en el segon pal, va rematar per ben poc a fora.
El Barcelona va tenir en la seva mà la sentència. Diego, amb cert temor en les sortides, es va rescabalar amb alguna intervenció salvadora. Li va treure un xut potent a Alves i va veure com Pedro en un mà a mà li va travessar en excés la pilota. També li va treure una mà salvadora a Jordi Alba.
La semifinal manté la vida perquè Varane va completar el seu millor partit amb l'únic que li faltava. Una centrada d'Özil la va rematar de cap amb l'ànima a la xarxa. El Barcelona passava de tenir la sentència a l'abast a lamentar un empat que ho deixa tot obert. El Reial Madrid, en canvi, va celebrar l'1-1 com si fos una victòria.
