Ja portem dues carreres del mundial de Fórmula 1 i les coses continuen més o menys com van acabar l'any passat. Bé, no exactament igual. Malgrat el doblet dels cotxes de Red Bull al gran premi de Malàisia d'aquest cap de setmana, les coses no estan anant bé a l'equip, ni en l'aspecte mecànic ni en l'humà, després del conflicte públic protagonitzat pels seus dos pilots, l'alemany Vettel i l'australià Weber, en el podi. Paral·lelament, els Ferrari han millorat posicions en les graelles de sortida i són més competitius en cursa. Els Mercedes han substituït en pista els McLaren.
Si hi ha algun símptoma clar d'aquesta millora de competitivitat a Ferrari és sobretot els bons resultats del seu segon pilot, el brasiler Felipe Massa. Sembla que enguany és més ràpid que mai, situant-se davant d'Alonso en les qualificacions en els dos grans premis celebrats fins ara, no així en les curses.
La competitivitat de Massa està sent molt important, però sense treure-li mèrit, penso que els seus bons resultats són més producte de l'ingent treball fet per l'equip en la pretemporada. Enguany han incorporat el millor provador de la F-1, Pedro Martínez de la Rosa, que anys abans havia treballat a McLaren.
Com pot afectar aquesta competitivitat en els pilots?
En els mundials guanyats per Vettel hi ha un factor que s'ha mantingut constant: la competitivitat entre els pilots de Red Bull. L'alemany es barallava amb el seu company australià, Mark Webber, per ser el primer pilot de l'equip. Tan positiva va arribar a ser aquesta tensió estratègica a l'equip que el segon any junts tots dos corredors van tenir opcions de guanyar el títol a l'última cursa.
Al final, l'escuderia austríaca va optar per l'alemany. La situació s'ha repetit i l'estratègia de l'equip s'ha mantingut, assolint els campionats de corredors i de constructors del 2011 i 2012. La competitivitat entre els pilots, amb capítols de tensió fora i dins del circuit, ha provocat que el cotxe sigui el més ràpid. A Sepang s'ha tornat a repetir la història, i un cop més Webber ha comprovat que Vettel només té un objectiu: ser primer. És un depredador. Tant hi fan les ordres d'equip i que els altres pilots pensin que no té respecte pel seu company d'escuderia. Al cap i a la fi, el que importa a la Fórmula 1 és guanyar títols. Malgrat els escarafalls públics dels seus caps, la seva única preocupació visible és que els pilots no piquin a pista, no acabin la cursa i no sumin punts. A més no és la primera vegada que passa i Vettel no canvia.
Sembla que aquesta vegada a Ferrari també han apostat per aquesta competitivitat. Així, després de dues curses, Massa i Alonso es troben en les primeres posicions dels engraellats de sortida, com ho van estar en el passat els dos pilots de Red Bull. Falta veure com abordaran aquesta nova competitivitat a l'escuderia italiana, sense experiències prèvies, sobretot quan s'intensifiqui la tensió, la lluita, la confrontació i apareguin les crisis i el conflicte entre els dos pilots producte de l'èxit.
Vettel, conscient d'això, s'afanya, quan surt del cotxe, per acostar-se a Massa i enverinar-li l'orella, saben que el seu millor postor per revalidar el títol és el brasiler i els seus millors resultats que resten punts a Fernando Alonso.
Caldrà estar atents a l'evolució dels èxits dels pilots de Ferrari i de Red Bull per veure si es converteixin en situacions conflictives intractables productores de fracassos, de les quals Raikkonen n'és un especialista per treure'n profit, tal com va demostrar l'any 2007 quan va guanyar el seu únic mundial a la darrera curs gràcies a la baralla entre Hamilton i Alonso, en aquell moment a McLaren. I és que el conflicte no és negatiu ni positiu, i que el que el fa ser d'una manera o una altra, problema o oportunitat, és la seva gestió i resolució.
