A les acaballes del mes de març del passat 2012, tot just fa poc més d'un any, el Girona vivia un autèntic punt d'inflexió. Ensorrat a la classificació i en l'estrena del seu tercer entrenador de la temporada, l'equip aconseguia una victòria de prestigi contra tot un Deportivo, en el que va ser l'inici de l'heroica reacció que va permetre als blanc-i-vermells salvar la categoria quan ningú hi comptava. Aquell dia, tothom va estar content. En major o menor mesura, això sí. Javi Acuña va alegrar-se pels seus companys, però en el seu fur intern no les tenia totes. Un cop al genoll dret, que no havia acabat de fer net, l'havia obligat a perdre's un dels partits més importants de l'any.

Mesos després, i en una situació ben diferent, el paraguaià tem que la història es repeteixi. Dissabte passat, el jugador patia una subluxació a la clavícula en una acció del duel contra el Lugo (4-0). Res sense més transcendència, si no es té en compte que aquest diumenge el Girona visita l'Elx, el líder. Un partit amb majúscules i una oportunitat d'or per mantenir la segona plaça i escurçar la distància entre gironins i il·licitants. "És el partit que qualsevol futbolista no es vol perdre", admet Acuña, tot tocant-se l'espatlla, però assegurant que es troba "millor", amb alguna molèstia. Amb el pas dels dies ha anat millorant, fins al punt de mostrar-se optimista i assegurar, sense embuts, que té moltes possibilitats d'arribar a temps per a diumenge.

Javi Acuña va ser un dels futbolistes de la primera plantilla blanc-i-vermella que ahir van exercitar-se a les instal·lacions de Montilivi sota les ordres de Xabi Gil. Rubi, el tècnic, de la seva banda, es trobava a Torremirona (Navata) amb la resta de jugadors, en una doble sessió que va partir el grup en dos. El paraguaià va realitzar els ?exercicis pertinents com si res, com un més, i sense queixar-se. "És cert que encara noto molèsties. He de seguir-me tractant encara perquè la intenció és que l'entrenador compti amb mi. Però sóc optimista. Si la cosa no canvia del tot, jugarà amb una musclera perquè el dolor sigui menor i, per tant, pugui estar al cent per cent", s'explicava ahir el jugador, tan bon punt va acabar l'entrenament, mentre admetia, igualment, que la seva intenció és la d'"ajudar a l'equip en el que pugui".

Des del passat dissabte, moment en el qual va lesionar-se, fins al dia d'avui, Acuña s'ha estat tractant amb el fisioterapeuta alhora que ha intentat minimitzar el dolor amb antiinflamatoris: "És un cop fort a un lligament, l'únic que he de fer és tractar-lo. Per això he d'anar amb una mica de precaució quan m'entreno, perquè en ocasions sento algunes punxades de dolor. He d'intentar no fer-me més mal per així arribar al cent per cent aquest diumenge", valora. I és que l'atacant, màxim golejador del Girona aquesta temporada, no vol ni sentir a parlar de no poder enfrontar-se a l'Elx. "És aquella mena de partits que qualsevol no es vol perdre. Per un cop en un entrenament ja em vaig perdre la temporada passada el partidàs contra el Deportivo a casa; ara també ens estem jugant molt i no vull repetir l'experiència", reconeix.

Acuña, optimista de mena, no només creu que jugarà a Elx, sinó també veu el seu Girona amb moltes possibilitats d'esgarrapar un bon resultat del Martínez Valero, llar del líder de Segona A. "La pressió és per a ells. Fa poc tenien 15 o més punts que nosaltres. Ara en són 9, després d'una ratxa negativa", explica l'atacant, qui creu que la pressió dels il·licitans els pot anar al seu favor. "Amb l'estadi ple, si les coses no els surten massa bé, la gent es pot posar nerviosa. Hem de saber jugar amb aquest factor. I per això, cal anar-hi a jugar relaxats, gaudint de l'estadi i de la nostra situació. Seria molt bonic fer un bon partit, mostrar el nostre millor futbol i emportar-nos a casa un resultat positiu", tanca.