E l Girona es va deixar ahir el segon lloc a Elx (ara l'altra plaça d'ascens directe, a banda del líder, la té l'Alcorcón per un punt), però l'equip de Rubi va sortir més que reforçat del Martínez Valero. La marató de fons en què s'ha convertit la carrera cap a l'ascens requereix tenir el cap fred, molta paciència, i no posar-se nerviós perquè el que, d'entrada, podria semblar un pas enrere, pot ser el principi d'un gran salt endavant. Ara al Girona li vénen dos partits seguits a casa (Alcorcón i Xerez), mentre la resta d'equips de dalt s'esbatussaran entre ells. Un sis de sis tornaria l'equip de Rubi a l'ascens directe amb tan sols quatre jornades per davant. I vés a saber amb quin marge respecte els perseguidors.

Passen les jornades (ja només en queden sis) i l'equip no només continua allà, resistint, sinó que sap fer exercicis de supervivència i de reivindicació com el d'ahir al Martínez Valero. L'Elx ha jugat una altra lliga la major part de la temporada però en els darrers partits s'ha encallat i ahir tenia ganes de tornar a demostrar la seva millor versió. Amb l'epica de la pluja, de la fred, i d'un ambient de gala malgrat que el camp va quedar lluny d'omplir-se, el Girona va sortir viu. Més que això: convençut que aquesta bogeria de l'ascens directe ja ho ha deixat de ser per convertir-se en una possibilitat ben real.

Resistir. Això és el que va fer el Girona durant els primers 45 minuts, després d'una sortida en tromba de l'Elx que, esperonat per la seva afició, va ofegar els gironins amb la posessió de la pilota i una asfixiant pressió que impedia als de Rubi olorar l'àrea de Manu. És veritat que els locals tampoc van gaudir de cap ocasió clara, clara (potser un xut de falta d'Albacar que va neutralitzar Mallo, ben col·locat sota els pals), però en qualsevol cas, era l'equip local el que duia el timó, amb ganes d'agradar i agradar-se. Un detall: Migue ja havia vist la primera groga del partit al minut 4 i Jose rebia la segona als 22. Dos dels quatre defenses gironins amonestats abans de la primera mitja hora era la clara conseqüència d'aquest ímpetu local inicial, a batzegades, però amb la sensació de perill que generen homes com Fidel, Xumetra i Coro.

De mica en mica, a mesura que també els ànims de la grada van anar quedant esbravats, el Girona va començar a treure el cap. Els primers xuts a porta amb relatiu perill els van protagonitzar Felipe, en una acció que Manu va enviar a córner, i tot seguit Luso, que a la sortida del servei de cantonada ho va provar des de fora l'àrea fent que hagués de tornar a intervenir el porter local. Corria la primera mitja hora de joc. Instants abans del descans una contra que havia liderat Acuña des del propi camp del Girona la va culminar Jofre amb un altre remat des de fora l'àrea que també va trobar la resposta de Manu sota els pals. No hi va haver temps per a més. Arribava el descans.

Amb el partir madur, el Girona va sortir amb una marxa més després del pas pels vestidors. Els primers cinc minuts de la represa es van jugar a l'àrea local, amb una ocasió claríssima pel bàndol de Rubi després que la defensa de l'Elx hagués de desviar a corner una passada de la mort de Tébar, quan Acuña ho tenia tot de cara per enviar la pilota a gol. Enmig de la intensa pluja i d'un fred d'hivern, els papers van canviar i eren els blanc-i-vermells els qui tenien el control, deixant les aproximacions de l'Elx a perilloses contres com una que Tébar va tallar amb una falta perillosa a la frontal (Mallo va rebutjar el xut de Damián Suárez) o una altra en què Coro, després de no saber resoldre dins l'àrea, va reclamar un penal inexistent.

El partit estava trencat. Preciós. Amb una èpica batalla sota la pluja que es podia endur qualsevol. Felipe, en una contra amb Acuña, va tenir una altra clara ocasió pels gironins. I la rèplica arribava a continuació, amb una cavalcada per l'esquerre de Fidel que Coro no va poder culminar gràcies a la bona oposició de Jose. El desgast era màxim i els dos tècnics van fer entrar homes de refresc. La declaració d'intencions de Rubi va ser col·locar Toni Moral i Juanlu per uns fosos Felipe i Jofre. L'Elx, per la seva banda, hi va posar Aaron per Xumetra i va donar entrada a Powell a la recerca d'algun remat de cap de l'holandès si es podien penjar pilotes a l'olla. Gerard Bordas la va tenir en una errada defensiva de l'Elx però Damián Suárez va poder desviar prou la pilota a córner. I poc abans el col·legiat havia mostrat groga a Toni Moral per fingir un possible penal en una acció del mateix defensa local que, per segons, va deixar glaçada la parròquia local. El partit s'encaminava cap al final i els dos equips van acabar donant per bo l'empat, vàlid per mantenir ben vius els objectius de tots dos equips.