"Que un dia com aquest, en el qual el Llagostera es juga la vida davant d'un dels grans, el Municipal registri una entrada tan pobra, et fa pensar. Sincerament, és molt trist". Així de clar i contundent es mostrava diumenge passat Lluís Carrillo, entrenador del Llagostera, just consumat l'empat del seu equip davant l'Hospitalet, en una jornada que va reunir menys d'un centenar d'espectadors a l'estadi. No va ser l'única veu crítica provinent des de l'entitat blaugrana, ja que poc després, la presidenta Isabel Tarragó, a través del seu Twitter personal, definia com a "lamentable" l'ambient que s'havia viscut al Municipal i, a més, advertia que "sense el suport" de la gent del poble es preveu "molt difícil" pensar a "continuar aquesta lluita". Fins i tot Oriol Alsina, actual director esportiu, hi va dir la seva: "Ens haurem de plantejar si val la pena seguir, perquè ens sentim sols". Va ser una simple rabieta o, per contra, les queixes estan del tot justificades? El mateix Oriol Alsina, un dia després de l'últim partit a casa, va esplaiar-se sobre el tema. Reconeixia haver "perdut la il·lusió" després de 9 temporades a Llagostera, fins al punt de preguntar-se si, realment, la gent del poble vol futbol de Segona B a la localitat. En cap moment va mostrar la seva intenció de fer les maletes, però aquesta és una possibilitat que de ben segur que deu rondar-li pel cap; una alternativa que, si s'ha d'anunciar, no es farà fins que la temporada arribi al seu final: "Encara ens hem de salvar i això és el més important".

La visita de l'Hospitalet al Municipal va ser la gota que va fer vessar el got. El detonant. Ja feia temps que tant Oriol Alsina com Isabel Tarragó estaven molestos amb la resposta del públic. "Això ja ve de lluny. És cert que em trec el barret i felicito a tota aquella gent que ve al camp; al cap i a la fi, sempre són els mateixos. Però aquesta temporada hem notat una davallada important respecte a l'anterior. És molt lamentable", lamentava l'ara director esportiu blaugrana, molt decebut amb la resposta d'un poble que no sembla haver-se bolcat amb la gran trajectòria d'un equip que ha estat capaç d'anar enllaçant ascensos des del futbol modest fins a la Segona Divisió B. Dissabte, contra l'Hospitalet, que arribava com a líder, el Municipal no va rebre ni un centenar d'espectadors. "Hi havia només 70 persones amb entrada. Són molt poques!". Una xifra que ha deixat Alsina ben molest. Però, sobretot, desil·lusionat i resignat; també conscient que, potser, des del club més ja no hi poden fer. "Treballem cada setmana al màxim per intentar portar gent a l'estadi i després, arriba el cap de setmana, i cada cop en som menys. Els de sempre no fallen, però poc més. Molts cops se senten més els aficionats visitants que no pas els nostres...", lamentava Oriol Alsina.

I ja no és només l'afluència de públic a l'estadi, sinó les dificultats amb les quals tant ell com la resta de la directiva es troben cada quinze dies quan els toca exercir com a locals. "És un cúmul de coses que et fan veure que tot això és increïble. L'altre dia (dissabte), els visitants i també l'àrbitre van queixar-se que al seu vestidor no hi havia paper de vàter. Les xarxes de la porteria no estaven en condicions i, a més, el camp també estava bastant malmès perquè, pel que sembla, hi havia entrat gent un dia abans. És un cúmul de tot", continuava, justificant així el seu desencís.

Amb tot, Alsina lamentava també que "això ja dura massa", que "sembla que ens valorin més arreu de Catalunya que no pas a casa" i, fins i tot, que "sembla que a Llagostera no vulguin que hi hagi futbol". Tot aquest cúmul de circumstàncies és el que han acabat amb la "il·lusió" d'Oriol Alsina; no del tot, encara li queda una mica d'empenta per seguir treballant perquè la permanència a Segona B sigui una realitat. Després, però, encara no sap què passarà. "Ara el que toca és salvar-nos i després, ja ho veurem. No ho negaré; estem desencantats. M'he arribat a preguntar què és el que fem aquí. Però, de moment, esperarem. Falta un partit a casa i, pel bé del club i dels jugadors, continuarem treballant com fins ara per mantenir la categoria". La salvació sembla molt a l'abast, però, en canvi, que a Alsina i Tarragó els torni la il·lusió, es preveu més complicat.