El que ha passat, ja no només al Camp Nou, sinó també a l'Allianz Arena la setmana passada, ha estat històric. Un bany en tota regla, el d'un Bayern de Munic molt superior, que ha destrossat un Barça desconegut. Els blaugrana han sigut molt inferiors tàcticament, físicament i també tècnicament. En tots els aspectes. Es veia a venir, encara que el correctiu ha estat massa sever. Però és que aquest Bayern té molta fam; els seus jugadors tenen gana no només de guanyar, sinó d'arrasar.
Ha plantat cara el Barcelona a la primera meitat, però no ha gaudit de cap clara ocasió. Tampoc a l'anada i així és impossible superar una eliminatòria contra el Bayern, que ha estat molt superior en els 180 minuts.
Ara, el Barça el que ha de fer és intentar guanyar la Lliga per acabar la temporada el més dignament possible. Celebrar el títol, aparcar tot això i després, a l'estiu, reflexionar per encarar amb garanties el futur. Aquest equip necessita canvis, reforços sobretot a la línia defensiva i també en atac. Aquest any ha deixat ben clar que, quan no hi ha alguns jugadors importants, l'estructura falla per totes bandes.
I el que tampoc s'entén massa és el que ha passat amb Leo Messi. El club, el cos tècnic, tots plegats tindran les seves raons per haver deixar l'argentí a la banqueta. Però, sobre el paper, sembla una decisió incomprensible. Si realment el seu estat físic no li permetia jugar, per què no el reservaven a Munic pensant en la tornada al Camp Nou? Llavors, com és que el passat cap de setmana va jugar uns minuts a San Mamés?
El 4-0 a Munic semblava impossible d'aixecar, però amb el pas dels dies i en veure que Messi tornava a jugar i fins i tot marcava a Bilbao, l'afició va començar a animar-se, a creure que, potser, encara hi havia alguna possibilitat. El cop per a la gent, per a l'entorn, quan ha rebut la notícia que l'estrella blaugrana no sortia a l'onze inicial, ha estat molt dur. Com el 0-7 global. En resum: un bany històric.
